divendres, 22 de juliol de 2016

Vacances

Dos mesos des de la darrera entrada al blog!!
Han estat dos mesos frenètics plens de coses bones i altres gens bones.
Ara, sembla que ja estem més tranquil.ls i ens tocaria agafar uns dies de vacances, si finalment podem.
 El que sí és segur és que tornarem al setembre amb més il·lusió, més projectes i més temps per dedicar al blog.
De moment, tanquem la finestra de la cuina i us desitgem a tots  

dilluns, 23 de maig de 2016

Bacallà amb llagostins i salsa d’ametlles. Reduir el consum de sal

Una vegada més una recepta amb bacallà perquè és un peix molt versàtil i que a casa ens agrada molt. En aquest cas, no he fet servir el morro, la part més noble del bacallà sinó els filets però que també són molt gustosos i molt més barats.

Bacallà amb llagostins i salsa d’ametlles


Ingredients: (per a 2 persones)
2 filets de bacallà dessalat
4 llagostins crus
100 grams d’ametlles torrades
Uns quants crostons de pa torrat
Una copa de vi blanc
4 o 5 cullerades de tomàquet sofregit
All, sal i pebre negre

Preparació:
Feu una picada amb ¾ parts de les ametlles, dos grills d’all picats, els crostons de pa i una mica d’aigua.
Reserveu la picada
Piqueu la resta de les ametlles i reserveu-les
Fregiu els llagostins amb unes gotetes d’oli
Reserveu-los
En una cassola poseu el sofregit i el vi blanc i deixeu-lo reduir a foc lent.
Afegiu la picada i deixeu coure un parell de minuts.
Afegiu els filets de bacallà ben escorreguts i amb una mica de pebre.
Tapeu la cassola i deixeu coure uns 4 o 5 minuts
Afegiu els llagostins
Deixeu coure un minut més
Poseu la resta de les ametlles per sobre el peix

Reduir el consum de sal
 Segons els experts, en general, consumim massa sal i la sal és una de les causes de la hipertensió, la responsable de gairebé la meitat dels infarts i dels ictus cerebrals. D’altra banda, el consum de sal és una qüestió cultural perquè els aliments ja contenen les quantitats de sodi necessàries.
Per tal de reduir aquest consum, podem tenir en compte alguns aspectes:
-Substituir  o complementar la quantitat de sal amb la utilització d’espècies i altres condiments (pebre, vinagre, llimona, all, orenga…)
-Evitar o reduir el consum de plats pre-cuinats, ja que en aquestes preparacions s’utilitza molta sal per tal de reforçar els gustos i per conservar-los.
-No posar el saler  a taula, d’aquesta manera si no veiem la sal, potser no sentirem la necessitat de posar- ne.
-Esforçar-se en reduir poc a poc la sal i acostumar el paladar als gustos menys salats.
-Llegir atentament les etiquetes i triar aquells productes que tinguin un contingut de sal o de sodi més baix.
I per acabar hem de tenir en compte que en algunes etiquetes s’expressa el contingut de sodi i per saber la quantitat de sal en el producte s’ha de multiplicar la quantitat de sodi per 2’5. D’aquesta manera si, per exemple, una llauna de tonyina diu que en 100 grams hi ha 0’59 de sodi, això significa que els 100 grams de tonyina contenen 1’47 grams de sal.

dimarts, 3 de maig de 2016

Sopa de noodles d’arròs amb verdures i cloïsses. Les claus d’una alimentació saludable

La setmana passada va tenir lloc a Barcelona la fira Alimentaria i un any més, els nostres amics d’Aneto ens van invitar a assistir a aquesta fira i d’aquesta manera vam visitar el seu stand, vam provar una vegada més el seus productes i també vam tenir l’ocasió de presenciar el show cooking en el que els nostres companys del blog No hi ha ous, la Gisela i el Ramon, van preparar una sopa de noodles amb verdures i cloïsses que estava deliciosa.
Una recepta que és fàcil, ràpida, saludable i amb un toc oriental que de ben segur agradarà a tothom, tant com ens va agradar a nosaltres.
Una sopa que tan pot ser un plat ràpid de cada dia, com una sopa de festa.

Sopa de noodles d’arròs amb verdures i cloïsses


Ingredients (per a 4 persones)
-200 grams de noodles d’arròs
-un manat d’alls tendres
-un manat de cibulet (cebollino). Si no trobeu cibulet, a vegades jo he tingut dificultats per trobar-ne, es pot utilitzar ceba tendra.
-un manat d’espàrrecs verds
-4 carxofes
-200grams de cloïsses
-un grapat de sèsam torrat
-un polsim de xili picat (molt poquet)
-una mica de gingebre fresc ratllat
-un brick d’un litre de caldo de peix Aneto
-4 llagostins
-un ou batut
-panko

 Preparació:
Peleu els llagostins i traieu els budells.
Saleu-los i passeu-los per ou batut i per panko
-Fregiu els llagostins arrebossats i reserveu-los
-Netegeu i talleu les verdures: carxofes, espàrrecs, alls tendres i cibulet.
-En un wok ben calent i amb una mica d’oli, sofregiu les verdures començant per les carxofes, a continuació afegiu els espàrrecs i finalment el cibulet i els alls tendres. Les verdures han de quedar cruixents per fora i cuites per dins.
-Afegiu al wok les cloïsses i quan es comencin a obrir, ratlleu una mica de gingebre i esmicoleu una mica de xili i afegiu-los al wok.
-Proveu i rectifiqueu de sal si és necessari.
-A continuació, aboqueu al wok el caldo de peix Aneto i quan estigui a punt de bullir, afegiu els fideus.
-Deixeu coure 2 minuts (els fideus d’arròs es couen molt ràpid)
-Apagueu el foc i deixeu reposar 3 minuts
-Al moment de servir, poseu per sobre una mica de sèsam torrat i el llagostí arrebossat amb panko per decorar.

Les claus d’una alimentació saludable
L’edició d’aquest any de la fira Alimentaria ha fet una gran aposta pels productes naturals, ecològics i sobretot saludables.
Tant si mengem a casa, com si mengem al restaurant, cada vegada som més i més conscients de la importància d’una bona alimentació, com a prevenció de les malalties i cada vegada més persones busquem bons aliments i saludables.
Realment és tan important seguir una bona dieta?
 Està demostrat que una dieta equilibrada, variada i saludable ajuda a que el nostre cos funcioni correctament, ens alimenta però a més redueix el risc de patir certes alteracions i malalties. Cada vegada són més importants les malalties que diem de civilització com la hipertensió, l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars, certs tipus de càncer que es relacionen amb una alimentació incorrecta. La causa d’aquestes malalties no és només deguda a la mala alimentació, però sí que la mala alimentació, és un dels factors que augmenten el risc d’aparició i de desenvolupament d’aquestes malalties.
Alimentar-se de forma saludable no és tan difícil com podríem pensar i per ajudar-nos a aconseguir-ho hi ha una sèrie d’aspectes que haurem de tenir en compte.
-Variar els aliments. Menjar una mica de tot ,però no menjar grans quantitats de res.
-Respectar les hores dels àpats i no saltar-se’n cap.
-Moderar i reduir els greixos d’origen animal, es tracta dels greixos saturats que són els responsables del colesterol.
-Quan mengem carns, escollir carns magres i eliminar els greixos que són visibles a les carns abans de coure-les i treure el greix del brou quan es refreda.
-Reduir i limitar el consum d’embotits, carns amb greix, foie gras i patés
-Prendre làctics baixos en greix (desnatats i semi desnatats)
-Menjar com a mínim 4 vegades a la setmana peix. Convindria que alguna ració de peix fos de peix blau.
-Prendre 5 racions de fruita i verdura al dia. Al menys 2 d’aquestes 3 racions, haurien de ser crues ( fruites o amanides)
-Prendre de 2 a 4 racions setmanals de pasta, arròs o llegums i millor encara si són integrals.
-Menjar cada dia cereals, com per exemple, el pa.
-Reduir el consum d’aliments amb molt sucre o amb molta sal
-Beure al dia entre un litre o un litre i mig d’aigua
-Consumir oli d’oliva que és el que té més greixos insaturats que són els greixos cardioprotectors. No barrejar l’oli d’oliva amb l’oli de llavors, no fer servir l’oli cremat (que fumegi) i no reutilitzar l’oli que s’ha fet servir per fregir.
-Distribuir l’alimentació en tres o quatre àpats diaris.
-Fer servir preferentment tècniques de cocció amb pocs greixos com el bullit, el vapor, la planxa, el forn, el papillote...
-Condimentar els aliments amb herbes aromàtiques i especies per tal de reduir el consum de sal.
Aquests petits consells alimentaris combinats amb un tipus de vida activa i altres aspectes com intentar combatre el sedentarisme, fer un control regular del pes corporal, eliminar els hàbits tòxics com el tabac o l’alcohol i mantenir un ritme de vida tranquil i controlar l’estrès, seran decisius per tal de prevenir malalties i tenir una bona qualitat de vida.


dimecres, 20 d’abril de 2016

Faves amb sèpia i escopinyes (Calamarsets amb favetes i cloïsses). Dèficit de vitamina D

Les faves, a casa, ens encanten però acostumo a fer-les amb pernil,ceba i all. Una recepta senzilla i saludable.
 Aquest mes, quan per iniciativa de la Mercè de Destapant Cassoles i el seu repte del Blog al plat, havia de buscar una recepta del blog Caprofiti per cuinar-la, ho vaig tenir de seguida clar: una recepta també de faves, però en aquest cas acompanyades d’uns ingredients tan bons com els calamarsets i les cloïsses.
A l’hora de fer la recepta, m’he pres la llibertat de canviar dos dels ingredients, en comptes de calamarsets, he fet servir sèpia i en comptes de cloïsses, escopinyes, tot perquè ja sabem que quan anem al mercat a comprar aliments frescos, a vegades, hem de canviar la nostra llista de la compra en funció de l’oferta de productes
Faves amb sèpia i escopinyes


Ingredients:
1 quilo de faves pelades
1 sèpia
500 grams d’escopinyes
2 cebes tendres
2 grans d’all
1 got de vi blanc
Oli, sal i pebre vermell


Preparació:
Talleu les cebes i els alls ben petits.
Saltegeu-los en una cassola amb una mica d’oli.
Renteu i talleu la sèpia a quadradets.
Afegiu la sèpia al sofregit d’alls i cebes.
Saltegeu tot durant uns minuts.
Afegiu una culleradeta de pebre vermell dolç i el vi.
Remeneu.
Afegiu les faves i una miqueta d’aigua.
Deixeu coure les faves tapades durant 30 minuts a foc lent.
Obriu les escopinyes al vapor.
Afegiu les escopinyes a la cassola i deixeu coure tot junt aproximadament uns 5 minuts més.
Serviu ben calent.

Dèficit de vitamina D
L’altre dia vaig fer-me una analítica, tal i com em va demanar la meva doctora, i el resultat em va sorprendre: dèficit de vitamina D. Sabia que l’absorció de la vitamina D està relacionada amb l’exposició al sol i com que habitualment els caps de setmana acostumo a sortir a la muntanya o a la platja, em va estranyar que tingués dèficit d’aquesta vitamina, però la doctora em va aclarir que actualment és un problema  molt més habitual del que ens pensem. Els protectors solars, que ens recomanen utilitzar els dermatòlegs, provoquen un dèficit d’ aquesta vitamina.
La vitamina D, però, és molt important perquè és la responsable de l’absorció intestinal del calci dels aliments i també del fòsfor. La vitamina D ens permet mantenir els nostres ossos i el nostre cor sans i redueix el risc de contraure càncer de mama així com altres tipus de càncers.
Per tant, és imprescindible mantenir els nivells de vitamina D recomanats si volem gaudir d’una bona salut. A part de prendre, sempre per recomanació medica, un suplement de vitamina D, també podem afegir més aliments rics en vitamina D a la nostra dieta diària.
Quins són aliments més rics en vitamina D?
El salmó. Una ració de 100 grams ens proporciona  360Ul gairebé la meitat de la ingesta diària recomanada. Tots els peixos blaus, en general, contenen vitamina D.
La llet i les llets vegetals. A part de la vitamina D que tenen, algunes estan enriquides amb vitamina D.
Les conserves de tonyina en oli. 85 grams de tonyina en oli aporten el 25% de la quantitat diària recomanada.
El iogurt. Molts iogurts tenen també vitamina D afegida i un iogurt té al voltant de 80Ul de vitamina D.
Els cereals. Aquests són també un tipus d’aliments que acostumen a estar enriquits amb vitamina D. Cal mirar les etiquetes.
Els ous. En especial, el rovell.
    A part d’una dieta rica en aliments que contenen vitamina D també és aconsellable prendre el sol uns 10 minuts tres o quatre dies a la setmana.













diumenge, 10 d’abril de 2016

Saltejat de pollastre amb pebrots i ceba. Les llavors

Ja ha passat més d’un mes de l’últim post. La raó? Res en especial, que he tingut molta feina i poc temps per dedicar a les coses que m’agraden. S’haurà de posar remei perquè la vida és massa curta per no fer les coses que ens agraden. Aviat hi haurà un gran canvi en la meva vida que em permetrà tenir més temps per fer allò que m’agrada i mentrestant, una recepta ràpida de fer per gent atrafegada com jo.

Saltejat de pollastre amb pebrots i cebes


Ingredients:
-3 pits de pollastre tallats a tires
-pebrots de colors
-una ceba tendra
-salsa de soja
-llavors de sèsam
-sal, oli i pebre negre

Preparació:
Talleu els pebrots i la ceba en juliana
Salpebreu les tires de pollastre
Saltegeu el pollastre amb una mica d’oli en un wok o paella fonda
Quan ja estigui fregit, reserveu
En el mateix wok saltegeu la ceba i els pebrots
Quan les verdures ja estiguin cuites, afegiu el pollastre i la salsa de soja
Deixeu coure tot durant uns 2 o 3 minuts
Serviu i tireu per sobre unes quants llavors de sèsam

Les llavors
Des de fa uns anys que hi ha un interès més i més gran per les llavors. S’utilitzen en pans i galetes però també en amanides, entrepans…i també per condimentar i acompanyar els plats, com aquest saltejat.
Les llavors tenen molts beneficis per a l’organisme: vitamines, minerals i omega 3 i 6. Serveixen també per augmentar el colesterol anomenat bo (HDL) I així disminuir el colesterol dolent(LDL).
Un altre benefici és la quantitat de fibres que contenen, la qual cosa fa que millori el transit intestinal.
Un altre aspecte interessant és que ajuden a perdre pes perquè com que triguen a digerir-se, produeixen un efecte saciant.
Entre les llavors més conegudes cal destacar les llavors de xia, de lli, de gira-sol, de quinoa i de sèsam.
Pel que fa a les llavors de sèsam podem dir que aquestes ja s’utilitzaven a l’Antiguitat.
Els principals nutrients de les llavors de sèsam són el calci, el ferro, el zinc i la vitamina E.
El consum de llavors de sèsam ajuda a millorar el colesterol HDL o colesterol bo.
S’utilitzen sobretot per condimentar els plats i també en els pans, rebosteria, amanides o amb el iogurt.
Les llavors de sèsam, i totes les llavors en general, s’han de guardar en lloc fresc i sec.                                             

dissabte, 5 de març de 2016

Carxofes ràpides al microones. Cuinar en el microones

El darrer cap de setmana del mes de gener vam anar a Benicarló per assistir a la festa de la carxofa. Entre altres moltes activitats, els restaurants de la ciutat preparen plats i tapes on les carxofes són les protagonistes. És impressionant veure i menjar tot el que es pot fer amb carxofa. Plats exquisits, tradicionals, innovadors, creatius…però tots boníssims.
Per contra, el plat d’avui amb carxofa és molt senzill, bàsic, gaire bé jo diria que no es pot considerar ni recepta, però sí que és una manera fàcil, ràpida i senzilla de preparar unes carxofes que conservaran els seus nutrients i el seu sabor.
Carxofes ràpides al microones

Ingredients:
Carxofes
Sal
Oli
Preparació:
Talleu la tija de les carxofes
Doneu uns copets a les carxofes sobre el marbre de la cuina per tal de que s’obrin una mica
Renteu les carxofes sota del raig d’aigua de l’aixeta., però no les escorreu, serà millor que quedi una mica d’aigua dintre de la carxofa.
Poseu-les en un plat o en una safata aptes per al microones
Aboqueu un raig d’oli d’oliva per sobre de cada carxofa i una mica de sal ( si voleu podeu posar també una mica de pebre negra o alguna herba aromàtica com orenga)
Poseu el plat o safata amb les carxofes al microones a màxima potencia i calculeu 3 o 4 minuts per cada carxofa, per exemple si poseu 3 carxofes heu de comptar  uns 10 o 12 minuts.
Serviu (abans comproveu el grau de cocció, ja que pot variar segons el microones i segons com us agradin de cuites)

Cuinar en el microones
Encara que al començament de tenir un microones, només el fèiem servir per escalfar i descongelar, poc a poc el microones s’ha convertit en un electrodomèstic molt utilitzat també per cuinar, ja que té molts avantatges.
D’una banda, és un forn ràpid, els aliments es cuinen en els seus propis sucs i així es minimitza la perduda dels nutrients. Segons l’OMS, a més, el microones és absolutament segur i si s’utilitza segons les instruccions del fabricant no representa cap perill pels consumidors de menjar preparat amb el microones.
Però de vegades no utilitzem aquest electrodomèstic de manera correcta o no sabem treure-li partit.
Potser seran útils alguns consells.
L’energia del microones es distribueix de forma diferent, per això, quan cuinem potser ens queda més cuit en unes parts i més cru a les altres. Per evitar això, s’ha de tenir en compte que els aliments es couen o s’escalfen de fora a dintre per tant, les parts més gruixudes s’han de posar a la part més exteriors i al centre, les més primes.
També es important tenir en compte els recipients que utilitzarem per cuinar. Els millors són els materials que deixen passar les ones, com el vidre, la ceràmica, la porcellana o el plàstic, però sempre que sigui un plàstic adequat per al microones i que així ho indiqui a la seva etiqueta, no tots els plàstics són aptes per al microones, ja que alguns plàstics, al escalfar-se poden, resultar tòxics. Pel que fa als papers es pot fer servir paper absorbent, tovallons de paper, paper film transparent, però no es pot fer servir paper d’alumini, ni cap recipient metàl·lic.
Cal respectar els temps de cocció, ja que si ens passem els aliments ens quedaran tan ressecs que no es podran menjar. Si no sabem el temps de la recepta, haurem de calcular la quarta part del temps que utilitzaríem per fer la recepta amb una cocció tradicional i sempre és preferible quedar-se curt i després cuinar una mica més que passar-se.
Però què es pot cuinar al microones? Es pot cuinar de tot: verdures, carns, peixos, patates, pastes, llegums estofats...tot es pot fer d’una manera ràpida, fàcil i senzilla.
De totes maneres, crec que hi ha aliments que queden millor al microones i altres no tant. Potser el que menys m’agrada fer al microones són les carns, per contra una de les coses que més m’agrada fer al microones són les verdures, ja que aquestes al coure’s en el seu propi suc, són més gustoses, no perden tants nutrients com quan es fan bullides i a més conserven millor la textura i el color, la qual cosa les fan més atractives des del punt de vista estètic.



dilluns, 22 de febrer de 2016

Truita d'albergínia i ceba. Els ous i el colesterol

El cap de setmana passat  vam quedar amb grup d’amics per dinar. La trobada consistia en una” truitada”. Cadascú, ( o més ben dit cada parella) portava una truita diferent. La nostra va ser la truita d’albergínia i ceba. També hi va haver truita de patates, de carbassó, de carxofes, de mongetes seques i de botifarra. Totes aquestes truites, unes amanides, pa amb tomàquet, fruita i una dolça sorpresa final va ser la base del dinar. Les truites, totes boníssimes, però el millor de tot sens dubte, va ser la companyia.

Truita d’albergínia i ceba



Ingredients:
2 albergínies mitjanes
1 ceba
3 o 4 ous
Sal
Oli

Preparació:
Renteu l’albergínia
Talleu-la a rodanxes grosses i després, de cada rodanxa feu 2 o 3 trossos.
Col·loqueu els trossos d’albergínia en un bol amb aigua, per tal de que l’albergínia perdi l’amargor, durant 30 minuts.
Talleu la ceba a trossos.
Sofregiu la ceba a foc lent amb una mica de sal i una mica d’oli, fins que sigui transparent.
Reserveu-la.
Escorreu els trossos d’albergínia i sofregiu-los a foc lent amb una mica de sal i una mica d’oli.
Traieu de la paella els trossos d’albergínia quan ja estiguin sofregits i poseu-los sobre un paper absorbent per tal de que perdin l’excés d’oli.
Bateu els ous i incorporeu l’albergínia i la ceba. ( Si voleu una truita més sucosa podeu afegir un rajolí de llet)
Poseu a escalfar una mica d’oli en una paella i quan sigui calent, aboqueu la barreja d’ous, albergínia i ceba.
Qualleu la truita pels dos costats  i ja estarà llesta per servir i per menjar.
Calenta o freda serà una bona i sucosa truita.

Els ous i el colesterol
Fins fa poc temps quan el metge detectava a un pacient nivells alts de colesterol en sang, limitava o fins i tot prohibia el consum d’ous en aquest pacient, però darrerament es té constància de que el contingut del colesterol en els aliments (colesterol dietètic) no està tan directament relacionat amb  el colesterol en sang com es creia fa uns anys.
D’altra banda, el colesterol en sang es divideix en dos tipus el LDL que s’anomena colesterol “dolent” perquè s’enganxa a les arteries i el HDL considerat colesterol “bo”.
El colesterol és necessari per el nostre organisme, però el que és realment perillós és la quantitat excessiva de LDL que pot provocar problemes cardiovasculars.
Si la quantitat de colesterol en els aliments no fa pujar el LDL, què és el que fa augmentar aquest colesterol dolent? Sembla, segons les darreres investigacions, que és un consum excessiu de greix saturat el que fa que el colesterol augmenti i en especial, el consum excessiu de greixos saturats. Per tant, el que hem de limitar de la nostra dieta és el consum de greixos saturats. Altes factors, com el tabac, el sedentarisme i el sobrepès també tenen un paper determinant en els nivells alts de colesterol LDL en sang.
Justament, els greixos de l’ou no són saturats sinó poliinsaturats, per tant, sembla que aquelles persones que han de controlar els nivells alts de colesterol en sang no haurien de suprimir aquest aliment de la seva dieta perquè l’ou és d’altra banda, un aliment molt nutritiu.
A part de greixos (rovell) i de proteïnes (clara) els ous tenen també una amplia gamma de vitamines (A,D,E,B1,B2,B6 i B12) i de minerals ( ferro, zinc, calci, seleni...)
De totes maneres, els nutricionistes aconsellen no menjar més de 2 ous al dia però, no perquè continguin colesterol, sinó perquè el rovell té un alt contingut en greixos i ja sabem, que hem de  controlar els greixos que mengem perquè si n’abusem podem tenir problemes de salut.