divendres, 25 de novembre de 2016

Saltejat de brócoli i patata amb pernil

Un plat senzill però molt saludable amb brócoli, un super aliment que a casa ens agrada, però que en canvi no cuino més per l’olor una mica desagradable que desprèn durant la seva cocció, però avui he utilitzat un truquet que una bona amiga em va explicar i olor neutralitzat. Ara ja podré cuinar més sovint brócoli, col i coli-flor.

Saltejat de brócoli i patata amb pernil



Ingredients:
Un brócoli
3 patates
Una ceba
2 grills d’all
Pernil curat
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació:
Bulliu per separat les patates i el brócoli (no s’ha de coure massa el brócoli amb 5 minuts n’hi haurà prou)
Escorreu les patates i el brócoli
Escalfeu oli en una paella i sofregiu un parell de grills d’all tallats
Abans de que l’all es torri, traieu-los i reserveu-los per afegir després al saltejat.
Piqueu una ceba i sofregiu-la
Afegiu les patates i el brócoli i saltegeu-los
Una mica abans de retirar la verdura del foc, afegiu el pernil tallat petit i després l’all trinxat i saltejat
Deixeu coure tot junt uns minuts

Només quatre coses sobre....el brócoli
1 Podem dir que el brócoli és un super aliment, ja que és antioxidant, anticancerígen i conté fibra, minerals i vitamines, en especial vitamina C.
2 Les seves vitamines, sobretot la vitamina C, es perd en gran part a la cocció, per aquesta raó la millor manera de coure’l és al vapor o bé bullit només durant 3 o 4 minuts i utilitzant poca quantitat d’aigua.
3 Quan rentem el brócoli i per tal de conservar els nutrients, en comptes de submergir-lo, és preferible rentar-lo sota el raig de l’aigua.
4 El brócoli és un aliment que durant la seva cocció desprèn una olor desagradable. Per tal d’evitar aquesta olor hi ha diversos truquets, com per exemple afegir unes nous o unes avellanes (amb closca) a l’aigua de la cocció. Les nous i les avellanes absorbiran les males olors. Una altra solució seria afegir un raig de vinagre a l’aigua de la cocció.



dilluns, 7 de novembre de 2016

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres.

Una recepta fàcil i molt ràpida de fer. La única cosa una mica més entretinguda és netejar bé els calamarcets. Però un cop netejats, la resta és tan ràpid de fer que seria digne de ser cronometrat i al final, sembla mentida que una cosa tan ràpida i tan senzilla de fer pugui resultar tan bona.

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres


Ingredients :
Calamarcets (uns 300 0 400 grams per persona comptant que redueixen molt al coure)
Un manat d’alls tendres ( o una bossa d’alls tendres congelats)
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre negre en gra
Llagostins (aquest ingredient és opcional però en el cas que es vulgui posar cal comptar 3 o 4 per persona)

Preparació:
Netegeu bé els calamarcets
Netegeu els alls tendres i talleu-los a trossets
En una cassola amb un parell de cullerades d’oli, saltegeu lleugerament els alls tendres amb una mica de sal i uns quants grans de pebre
Salpebreu els calamarcets
Abans de que els alls estiguin cuits, afegiu a la cassola els calamarcets i acabeu de saltejar tot junt
Al final, i si voleu, podeu afegir a la cassola uns llagostins que prèviament haureu salpebrat i fregit en una paella a part. 

Només quatre coses sobre...els alls tendres
1       La diferencia entre l’all sec i l’all tendre és només que l’all tendre és recollit a la primera fase del creixement.
2     Actualment, es poden trobar alls tendres a les fruiteries durant tot l’any, però la seva millor època i per tant, quan són més gustosos, és a finals de l’hivern i començaments de la primavera.
3    Els beneficis nutricionals de l’all tendre són pràcticament iguals al de l’all sec i el benefici més important per aquesta època de l’any, és que augmenten les defenses i combaten les infeccions
4   Tot i  que des del punt de vista nutricional, com ja hem dit abans, els alls secs i els alls tendres són molt semblants, des del punt de vista del sabor són diferents ja que el gust de l’all tendre és molt més suau, per tant, molt més adequat als paladars infantils i per aquelles persones que troben el gust de l’all massa fort.




dilluns, 24 d’octubre de 2016

Amanida de tomàquets al pesto. La salsa pesto

A casa, ens agraden tant les amanides, que en mengem pràcticament cada dia faci fred o calor, però entenc que aviat vindrà més de gust un plat calentet, en especial per sopar que una amanida, però com que encara fa caloreta podem aprofitar les temperatures força altes per l’època i preparar una refrescant amanida de tomàquets.

Amanida de tomàquets al pesto


Ingredients: (per a 2 persones)
2 tomàquets de pera ben madurs
2 tomàquets raf
1 alvocat
1 ceba tendra
Alfàbrega fresca ( 40 fulles aproximadament)
Oli d’oliva (200ml)
Formatge parmesà
Un grapadet de pinyons
Un grill d’all

Preparació de l’amanida:
Peleu els tomàquets
Talleu-los a daus
Peleu i talleu a daus l’alvocat
Talleu la ceba a làmines o a quadradets petits
Barregeu els tres ingredients en un bol
Salpebreu i reserveu

Per preparar la salsa pesto:
En realitat aquesta salsa jo ja la tenia preparada i congelada ja que la vaig fer quan tenia alfàbrega fresca a l’hort urbà)
Bateu en el got de la batedora ( a la recepta clàssica es fa al morter) les fulles d’alfàbrega, l’oli d’oliva verge extra, el grill d’all i els pinyons.

Muntatge del plat:
Munteu l’amanida en els plats amb l’ajut d’un cercle d’emplatar.
Aboqueu per sobre de l’amanida una cullerada de salsa pesto  i un altra cullerada més a un costat del plat.
Si voleu, afegiu una mica de formatge parmesà a la salsa abans de servir-la. Jo no en poso perquè a casa aquest tipus de formatge el troben massa fort de gust.

La salsa pesto.
Quan pensem en salses, sovint les relacionem amb greixos saturats i calories buides, però no totes les salses són igualment nutritives, ni igualment saludables.
El pesto és una salsa d’origen italià feta amb alfàbrega, oli d’oliva, pinyons, all i formatge parmesà. A partir d’aquí hi ha diverses variants.
El pesto combina molt bé amb la pasta, amb les patates, amb les verdures al forn i amb les amanides, especialment amb les amanides de tomàquet.
Tot i que la salsa pesto és força calòrica, degut als fruits secs i a l’oli d’oliva, també podem dir que és molt nutritiva i que conté greixos de bona qualitat. És rica també en vitamines, antioxidants, sals  minerals i proteïnes.

I un truquet: Perquè el pesto mantingui el seu color verd intens i no s’oxidi, convé assecar molt bé les fulles després de rentar-les, ja que si les fulles tenen aigua, la salsa agafarà un color marronós. 

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Amanida de mongetes blanques i bacallà fumat. Menjar a poc a poc

Un cop a la setmana faig llegums, i a casa, com més ens agraden és en amanida i també ens agrada anar variant: cigrons, llenties, faves, pèsols...però avui tocava mongetes.
Trobo que les mongetes combinen molt bé amb el bacallà i avui he combinat les mongetes amb el bacallà fumat, que per cert, trobo exquisit.
Una preparació molt fàcil i molt ràpida de fer.
Amanida de mongetes blanques i bacallà fumat



Ingredients:
400 grams de mongetes cuites
Un sobre de bacallà fumat
Un tomàquet madur
Unes fulles d’enciam
Unes tàperes
 Cogombrets i pastanaga en vinagre
Una llauna d’anxoves

Preparació:
Prepareu un bol on posareu les mongetes cuites
Talleu a trossets el bacallà fumat i afegiu-lo al bol
Peleu el tomàquet i talleu-lo a quadrets i afegiu-lo també al bol
Poseu també en el bol unes quantes fulles d’enciam tallades
Afegiu les tàperes i els cogombrets i la pastanaga en vinagre tallats en trossets molt petits.
Finalment, obriu la llauna d’anxoves i reserveu una per comensal per adornar el plat i la resta afegiu-les talladetes a trossos al bol.
Remeneu tot bé i ja podeu emplatar i a sobre poseu una anxova per decorar el plat
Amaniu amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra (també podeu afegir unes gotes de vinagre tot i que jo no he fet perquè els cogombrets, la pastanaga i les taperes ja tenen vinagre)

Menjar a poc a poc
Sovint mengem amb presses, i en canvi, a tots ens han dit que és convenient menjar a poc a poc i és que l’alimentació és  prou important com per dedicar-li temps i tranquil·litat.
I és que menjar a poc a poc només comporta avantatges, per començar podem dir que menjar a poc a poc ens dona sensació de sacietat, això vol dir que si ho fem així, no ens veurem obligats a picar entre hores ni a menjar més quantitat de la que necessitem, amb la qual cosa mantindrem el pes ideal i no ens engreixarem.
D’altra banda, mastegar correctament afavoreix la digestió, ja que quan mengem ràpid els aliments arriben a l’estomac en trossos massa grossos i per tant, obliguem a que l’aparell digestiu faci un esforç suplementari. Cal recordar que mastegar és la primera part i justament una part molt important de la digestió.
La salut dental també millorarà, ja que al mastegar correctament fabriquem més saliva que serveix entre altres coses per prevenir la formació de placa i caries.
I finalment, podem també tenir en compte que menjar lentament ens proporciona major plaer, millora el nostre estat d’ànim, ens proporciona tranquil·litat i ens redueix l’estrès.





divendres, 30 de setembre de 2016

V Dia Cuina i Fira del porc i la cervesa

El passat dissabte 24 de setembre es va celebrar a Manlleu el V dia Cuina en el marc de la Fira Gastronomica del Porc i de la Cervesa.

Una de les activitats del dia Cuina era un concurs de receptes amb cervesa en el que vaig participar amb la recepta  Faves amb sèpia, escopinyes i cervesa que ja vaig publicar en aquest blog i vaig ser una de les finalistes i per tant vaig ser convidada a Manlleu per participar  en la trobada de bloggers i gaudir d’un programa d’activitats que els responsables de la revista Cuina van preparar per nosaltres.


La primera de les activitats va ser la visita a la granja el Serradet de Barneres, una granja d’ovelles. Vam participar a continuació en un taller de de elaboració de mató per finalment fer una degustació de totes les varietats de formatge que elaboren en aquesta petita granja


Un cop vam tornar a Manlleu es van lliurar els premis del concurs de la ma del Josep Sucarrats director de la revista Cuina i d’en Pep Nogué gastrònom  i amic nostre.

A continuació i com que ja era l’hora, vam anar a dinar al restaurant  Sambucus del mercat de Manlleu, on vam poder gaudir d’un saborós i variat menú que va consistir en un s entrants  de Carpaccio de peus de porc amb vinagreta de festucs, llata de porc freda amb maionesa “d’encortits” i costella de porc a baixa temperatura amb compota de poma. El primer plat va consistir en una amanida de tomàquets de TotSans amb pesto i pinyons, de segon, Caneló de rostit amb salsa soubisse i formatge madurat d’ovella del Serradet de Barneres i per acabar i com a postres Textures de xocolata.
Després de dinar vam anar a passejar per la Fira del Porc i la Cervesa que es trobava a la plaça Fra Bernadí on vam poder visitar els stands de cerveses artesanes i de productes del porc i on vam poder fer també algunes compres.


A quarts de sis i també a la Fira va tenir lloc l’especejament del porc, així com l’elaboració dels productes derivats, tot comentat per en Pep Nogué.
Per acabar, encara vam poder assistir a un tast maridatge, on Ivan Hemosilla de la cerveseria artesana La Microcervesera ens va proposar el maridatge de sis cerveses artesanes amb sis embotits de cansaladers de Manlleu, on a part de poder gaudir dels gustos i aromes que l’Ivan ens va preparar, vam aprendre un munt de coses interessants sobre el complex món de la cervesa.
Una agradable trobada,  en un ambient  simpàtic i festiu on ens ho hem passat molt bé i hem aprés  moltes coses sobre el món del porc i de la cervesa. 

divendres, 16 de setembre de 2016

Empanada de carn. La cuina gallega

Feia molt temps que teníem ganes de fer el Camí de Sant Jaume a peu i aquest any ens hem decidit. Ha estat una experiència molt maca i molt satisfactòria i a la fi del camí hem aprofitat per visitar una mica Galicia. La darrera vegada que hi vam anar va ser fa 36 anys (l’estiu de 1980) i hem pogut gaudir d’uns dies de relax, bonics paisatges, visita de monuments històrics i naturalment hem pogut gaudir també de la seva bona cuina.
I ja de tornada a casa, com que tenia moltes ganes de fer algun dels bons plats que hem degustat ,he començat per una bona empanada de carn.

Empanada de carn

Ingredients:
2 làmines de pasta de full rectangulars (també podríem fer la massa nosaltres mateixos)
400 grams de carn picada ( vedella)
Un pebrot verd
Una ceba gran
Un tomàquet
2 grills d’all
Un ou
Sal

Preparació:
Renteu i talleu el pebrot, el tomàquet i la ceba.
Fregiu-los
Reserveu-los
Fregiu la carn picada amb els alls tallats, una mica de sal i una mica de pebre
Mentre fregiu la carn, remeneu-la i abans de que comenci a daurar-se, pareu la cocció
Afegiu la carn fregida a la paella o cassola on teniu les verdures cuites i remeneu per tal que quedi tot ben barrejat
Rectifiqueu la sal i el pebre si convé
Deixeu refredar la barreja
 Quan la carn ja estigui freda, comenceu l’elaboració de l’empanada
Agafeu una de les dues lamines de la pasta de full, estireu-la bé i comenceu a posar el farcit per sobre sense arribar als extrems
Agafeu l’altra làmina de pasta de full i poseu-la per sobre i amb una forquilla punxeu-la una mica
Per tancar l’empanada, agafeu l’extrem de la làmina que tenim a sota i poseu aproximadament un dit d’aquesta làmina per sobre de la làmina superior i amb una forquilla pressioneu per tal de que quedi tota l’empanada ben tancada i no surti el farcit
Escalfeu el forn a 200ºC
Pinteu la làmina superior de l’empanada amb un ou batut
Si voleu, podeu decorar una mica la part superior de l’empanada amb una mica de la pasta de full (jo simplement he posat la lletra C de carn)
Introduïu l’empanada al forn i deixeu coure uns minuts fins que veieu que està daurada i sobretot respectant el temps de cocció que el fabricant de la pasta de full ens indica en el paquet.

La gastronomia gallega
 Sovint quan diem que hem visitat Galicia aquest estiu, el comentari és “Haureu menjat bé” i efectivament, hem menjat molt bé perquè la gastronomia gallega és rica i variada.

Les principals característiques de la cuina gallega és la senzillesa i l’alta qualitat de les seves matèries primeres, tant pel que fa a les carns. com als peixos, mariscs, vegetals i làctics. La senzillesa de les seves preparacions fa que es pugin gaudir les matèries primeres en la seva intensitat natural. No hi ha un excés d’additius, adobs o especies que pugin amagar els gustos dels productes sinó al contrari, es busca ressaltar les qualitats del producte i els seus sabors.
Els menjars tradicionals gallecs estan basats principalment en carns, peixos i verdures amb plats abundants i de gran contingut calòric ,en especial durant els mesos d’hivern, però que per altra banda estan lliures de greixos complexos i saturats.
Entre els plats més coneguts de la gastronomia gallega, destaca la empanada.

No se sap exactament quin és l’origen de l’empanada, però se sap que els perses fa milers d’anys cuinaven unes preparacions similars a l’empanada actual. Sembla que van ser els grecs els que van donar a conèixer l’empanada a la resta del món antic, però al nostre país es creu que els que la van donar a conèixer no van ser els grecs, sinó els àrabs i les petites empanades que ells preparaven van anar evolucionant fins arribar a les empanades gallegues tal i com ara les coneixem.
Hi ha empanades de diferents varietats tant pel que fa a la pasta, com al farcit. Entre les pastes n’hi ha d’elaborades amb blat, amb blat de moro, amb sègol o bé amb barreges de diferents cereals, però també hem pogut menjar empanades de pasta de full, aquesta darrera no tan tradicional sinó que ha estat incorporada més recentment i pel que fa al farcit, la varietat és també molt extensa. Les més tradicionals són la de carn i la de tonyina, però hi ha també de bacallà, de musclos, d’ escopinyes, de pop, vegetarianes...)


divendres, 22 de juliol de 2016

Vacances

Dos mesos des de la darrera entrada al blog!!
Han estat dos mesos frenètics plens de coses bones i altres gens bones.
Ara, sembla que ja estem més tranquil.ls i ens tocaria agafar uns dies de vacances, si finalment podem.
 El que sí és segur és que tornarem al setembre amb més il·lusió, més projectes i més temps per dedicar al blog.
De moment, tanquem la finestra de la cuina i us desitgem a tots