dimarts, 17 de gener de 2017

Arròs amb bacallà i verdures

L’arròs és un aliment que cuino sovint, però no l’havia fet mai amb bacallà. En aquest cas va ser un arròs d’aprofitament fet amb el bacallà que havia comprat per fer esqueixada i que em va sobrar i amb unes verdures que tenia també a la nevera i tot plegat va quedar un arròs excel·lent.

Arròs amb bacallà i verdures


Ingredients ( per a 2 persones ):          
150 o 200 grams de bacallà dessalat
300 grams d’arròs
Una ceba
Dues pastanagues
½ pebrot verd
2 tomàquets madurs petits
2 grills d’alls
Brou vegetal
Sal i pebre negre

Preparació:
Renteu el bacallà i deixeu-lo escórrer.
Fregiu lleugerament el bacallà (molt poc perquè no quedi ressec) i reserveu-lo.
Sofregiu les verdures tallades a bastonets i amb una mica de sal : les pastanagues, la ceba, el pebrot i l’all amb una mica d’oli ( cal anar amb compte amb la quantitat de sal que posem a les verdures, ja que el bacallà és salat i el brou també.)
Quan ja agafi una mica de color, afegiu els dos tomàquets pelats i tallats a trossets i sofregiu tot.
Afegiu l’arròs i barregeu-lo bé amb les verdures.
Immediatament, afegiu l’aigua o bé el brou vegetal fins a cobrir tot l’arròs.
Deixeu coure de 15 a 20 minuts.
Els primers 10 minuts la cocció ha de ser a foc fort i després a foc suau.
Un parell de minuts abans d’acabar la cocció, incorporeu a la cassola el bacallà i aboqueu per sobre un polsim de pebre negre molt ( si us agrada).

Només quatre coses sobre...l’arròs
-L’arròs, aliment popular i versàtil, és el cereal més consumit a tot el món.
-L’arròs representa el 20% del subministrament d’energia alimentaria en el món.
-Més del 90% de l’arròs es cultiva i es consumeix a l’Àsia, on la gent acostuma a menjar arròs 2 o 3 vegades al dia.
-En xinés s’utilitza la mateixa paraula per designar el concepte “aliment” que el concepte “arròs”.



diumenge, 1 de gener de 2017

Suquet de rap i gambes

Si, després de totes els àpats nadalencs, encara us toca preparar el dinar del dia de Reis i no trobeu el què, potser us agradarà la idea d’un suquet de rap i gambes. A casa, l’hem menjat avui i  els plats han quedat ben nets després de fer-nos un tip de sucar-hi pa. Tot un èxit.

Suquet de rap i gambes



Ingredients
Gambes ( 3 o 4 per persona)
Rap ( 2 talls per persona)
Un pebrot verd petit
2 cebes grans
4 o 5 grans d’all
2 tomàquets madurs
Un litre de brou de peix casolà o preparat marca Aneto ( jo sempre utilitzo el brou Aneto em simplifica la feina i em dona garantia de qualitat)
Un raig de conyac
Una cullerada de pebrot vermell dolç
Oli d’oliva verge extra
Sal

Per la picada:
Un grapat d’ametlles torrades
Un  grapat  d’avellanes torrades
3 bastonets de pa
Julivert

Preparació:
Saltegeu  les gambes
Reserveu-les
Sofregiu el pebrot, la ceba i l’all, tots tallats  a trossets petits
Quan el sofregit comenci a agafar una miqueta de color, afegiu el tomàquet pelat i tallat
Afegiu un raig de conyac
Deixeu coure  a foc baix el sofregit uns minuts i just abans d’apagar el foc afegiu el pebrot vermell dolç
Prepareu la picada amb les avellanes, les ametlles, els bastonets de pa, el julivert i un bon raig de brou
Tritureu el sofregit
Torneu a abocar el sofregit, ara triturat, a la cassola
Afegiu la resta del brou de peix i deixeu que arrenqui el bull
Incorporeu a la cassola el peix salat prèviament
Incorporeu les gambes
Incorporeu la picada i remeneu per tant de que s’integri bé amb la resta d’ingredients
Deixeu coure entre 8 a 10 minuts
Serviu ben calent i no oblideu treure a taula una bon panera plena de bon pa per sucar a la salseta

Només quatre coses sobre...el suquet de peix
-El suquet és un plat d’origen antic i humil que els pescadors preparaven amb peixos que no podien vendre al mercat perquè s’havien fet malbé durant la pesca o perquè eren poc atractius a la vista
-La diferencia entre el suquet i la sarsuela és que el primer porta patata i el segon, no. Per tant, aquest plat que jo he preparat es podria considerar més aviat una sarsuela que un suquet.
-A part de la sarsuela, hi ha també altres plats similars, com per exemple l’all cremat, el romesco de peix, típic de Tarragona o la caldereta, pròpia de les Illes Balears. Totes aquestes preparacions tenen en comú que es tracta de peix cuinat en una cassola amb un sofregit i una picada.
-Hi tantes classes de suquets com de pescadors o com de cuiners i cuineres, ja que és un plat popular i cadascú hi posa el seu toc personal, però en qualsevol cas, el peix d’un suquet ha de ser de carn ferma i dura, de manera que aguanti bé la cocció i les patates, en cas de posar-ne, han de ser velles ja que tenen menys aigua i així agafen millor el suc del sofregit i  de la picada.


diumenge, 11 de desembre de 2016

Quinoa amb pebrot escalivat i tonyina

Fins no fa gaire la quinoa era per mi un aliment desconegut. Havia sentit a parlar però no havia prestat gaire atenció. Una interessantíssima conferencia organitzada per la revista CUINA dins del cicle Cuina viatgera va fer que despertés la meva curiositat i la meva atenció per aquest aliment, del qual sóc, ara, una gran entusiasta degut a la seva qualitat nutricional i a la seva versatilitat.
Quinoa amb pebrot escalivat i tonyina

Ingredients: (per 2 persones)
160 grams de quinoa
Una llauna de tonyina en oli d’oliva
Un pebrot escalivat
Sal
Quatre olives negres

Preparació:
Poseu la quinoa en un bol gran i renteu-la bé.( És molt important rentar-la bé canviant dos o tres vegades l’aigua, ja que la quinoa té una substancia anomenada saponina que és tòxica)
Deixeu-la una estona en remull per assegurar encara més la neteja
Escorreu-la
Poseu la quinoa en una cassola amb aigua suficient i una mica de sal i bulliu-la durant 10/15 minuts
Escorreu-la
Amb un aro d’emplatar poseu en cada plat una capa de quinoa
A continuació, poseu una capa de pebrot escalivat pelat i tallat a trossets
Poseu una altra capa de quinoa i una altra de pebrot a continuació
Per sobre, poseu una capa de tonyina en oli d’oliva
Traieu l’aro amb molt de compte
Es pot donar una mica de color decorant el plat amb un parell d'olives negres
Serviu. (es pot menjar freda o tèbia, a mi m’agrada més tèbia)

Nomes quatre coses sobre...la quinoa
- Malgrat la seva aparença i la manera de menjar-la, la quinoa no és un cereal sinó la llavor d’una herba que originàriament creix a Amèrica del Sud, en concret a Perú, Bolívia i Equador.
- Es pot considerar la quinoa un super aliment ja que és rica en vitamines, en especial del grup B i també en vitamina C i E. És rica també en minerals com el fòsfor, potassi, magnesi, ferro i calci.
- La quinoa no conté gluten, per tant, és adequada per els celíacs i tampoc conté res de colesterol.
-La quinoa és l’únic aliment vegetal que conté els 10 aminoàcids essencials, incloent la lisina que és una aminoàcid que no es troba en cap cereal.



divendres, 25 de novembre de 2016

Saltejat de brócoli i patata amb pernil

Un plat senzill però molt saludable amb brócoli, un super aliment que a casa ens agrada, però que en canvi no cuino més per l’olor una mica desagradable que desprèn durant la seva cocció, però avui he utilitzat un truquet que una bona amiga em va explicar i olor neutralitzat. Ara ja podré cuinar més sovint brócoli, col i coli-flor.

Saltejat de brócoli i patata amb pernil



Ingredients:
Un brócoli
3 patates
Una ceba
2 grills d’all
Pernil curat
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació:
Bulliu per separat les patates i el brócoli (no s’ha de coure massa el brócoli amb 5 minuts n’hi haurà prou)
Escorreu les patates i el brócoli
Escalfeu oli en una paella i sofregiu un parell de grills d’all tallats
Abans de que l’all es torri, traieu-los i reserveu-los per afegir després al saltejat.
Piqueu una ceba i sofregiu-la
Afegiu les patates i el brócoli i saltegeu-los
Una mica abans de retirar la verdura del foc, afegiu el pernil tallat petit i després l’all trinxat i saltejat
Deixeu coure tot junt uns minuts

Només quatre coses sobre....el brócoli
1 Podem dir que el brócoli és un super aliment, ja que és antioxidant, anticancerígen i conté fibra, minerals i vitamines, en especial vitamina C.
2 Les seves vitamines, sobretot la vitamina C, es perd en gran part a la cocció, per aquesta raó la millor manera de coure’l és al vapor o bé bullit només durant 3 o 4 minuts i utilitzant poca quantitat d’aigua.
3 Quan rentem el brócoli i per tal de conservar els nutrients, en comptes de submergir-lo, és preferible rentar-lo sota el raig de l’aigua.
4 El brócoli és un aliment que durant la seva cocció desprèn una olor desagradable. Per tal d’evitar aquesta olor hi ha diversos truquets, com per exemple afegir unes nous o unes avellanes (amb closca) a l’aigua de la cocció. Les nous i les avellanes absorbiran les males olors. Una altra solució seria afegir un raig de vinagre a l’aigua de la cocció.



dilluns, 7 de novembre de 2016

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres.

Una recepta fàcil i molt ràpida de fer. La única cosa una mica més entretinguda és netejar bé els calamarcets. Però un cop netejats, la resta és tan ràpid de fer que seria digne de ser cronometrat i al final, sembla mentida que una cosa tan ràpida i tan senzilla de fer pugui resultar tan bona.

Cassola de calamarcets i gambes amb alls tendres


Ingredients :
Calamarcets (uns 300 0 400 grams per persona comptant que redueixen molt al coure)
Un manat d’alls tendres ( o una bossa d’alls tendres congelats)
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre negre en gra
Llagostins (aquest ingredient és opcional però en el cas que es vulgui posar cal comptar 3 o 4 per persona)

Preparació:
Netegeu bé els calamarcets
Netegeu els alls tendres i talleu-los a trossets
En una cassola amb un parell de cullerades d’oli, saltegeu lleugerament els alls tendres amb una mica de sal i uns quants grans de pebre
Salpebreu els calamarcets
Abans de que els alls estiguin cuits, afegiu a la cassola els calamarcets i acabeu de saltejar tot junt
Al final, i si voleu, podeu afegir a la cassola uns llagostins que prèviament haureu salpebrat i fregit en una paella a part. 

Només quatre coses sobre...els alls tendres
1       La diferencia entre l’all sec i l’all tendre és només que l’all tendre és recollit a la primera fase del creixement.
2     Actualment, es poden trobar alls tendres a les fruiteries durant tot l’any, però la seva millor època i per tant, quan són més gustosos, és a finals de l’hivern i començaments de la primavera.
3    Els beneficis nutricionals de l’all tendre són pràcticament iguals al de l’all sec i el benefici més important per aquesta època de l’any, és que augmenten les defenses i combaten les infeccions
4   Tot i  que des del punt de vista nutricional, com ja hem dit abans, els alls secs i els alls tendres són molt semblants, des del punt de vista del sabor són diferents ja que el gust de l’all tendre és molt més suau, per tant, molt més adequat als paladars infantils i per aquelles persones que troben el gust de l’all massa fort.




dilluns, 24 d’octubre de 2016

Amanida de tomàquets al pesto. La salsa pesto

A casa, ens agraden tant les amanides, que en mengem pràcticament cada dia faci fred o calor, però entenc que aviat vindrà més de gust un plat calentet, en especial per sopar que una amanida, però com que encara fa caloreta podem aprofitar les temperatures força altes per l’època i preparar una refrescant amanida de tomàquets.

Amanida de tomàquets al pesto


Ingredients: (per a 2 persones)
2 tomàquets de pera ben madurs
2 tomàquets raf
1 alvocat
1 ceba tendra
Alfàbrega fresca ( 40 fulles aproximadament)
Oli d’oliva (200ml)
Formatge parmesà
Un grapadet de pinyons
Un grill d’all

Preparació de l’amanida:
Peleu els tomàquets
Talleu-los a daus
Peleu i talleu a daus l’alvocat
Talleu la ceba a làmines o a quadradets petits
Barregeu els tres ingredients en un bol
Salpebreu i reserveu

Per preparar la salsa pesto:
En realitat aquesta salsa jo ja la tenia preparada i congelada ja que la vaig fer quan tenia alfàbrega fresca a l’hort urbà)
Bateu en el got de la batedora ( a la recepta clàssica es fa al morter) les fulles d’alfàbrega, l’oli d’oliva verge extra, el grill d’all i els pinyons.

Muntatge del plat:
Munteu l’amanida en els plats amb l’ajut d’un cercle d’emplatar.
Aboqueu per sobre de l’amanida una cullerada de salsa pesto  i un altra cullerada més a un costat del plat.
Si voleu, afegiu una mica de formatge parmesà a la salsa abans de servir-la. Jo no en poso perquè a casa aquest tipus de formatge el troben massa fort de gust.

La salsa pesto.
Quan pensem en salses, sovint les relacionem amb greixos saturats i calories buides, però no totes les salses són igualment nutritives, ni igualment saludables.
El pesto és una salsa d’origen italià feta amb alfàbrega, oli d’oliva, pinyons, all i formatge parmesà. A partir d’aquí hi ha diverses variants.
El pesto combina molt bé amb la pasta, amb les patates, amb les verdures al forn i amb les amanides, especialment amb les amanides de tomàquet.
Tot i que la salsa pesto és força calòrica, degut als fruits secs i a l’oli d’oliva, també podem dir que és molt nutritiva i que conté greixos de bona qualitat. És rica també en vitamines, antioxidants, sals  minerals i proteïnes.

I un truquet: Perquè el pesto mantingui el seu color verd intens i no s’oxidi, convé assecar molt bé les fulles després de rentar-les, ja que si les fulles tenen aigua, la salsa agafarà un color marronós. 

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Amanida de mongetes blanques i bacallà fumat. Menjar a poc a poc

Un cop a la setmana faig llegums, i a casa, com més ens agraden és en amanida i també ens agrada anar variant: cigrons, llenties, faves, pèsols...però avui tocava mongetes.
Trobo que les mongetes combinen molt bé amb el bacallà i avui he combinat les mongetes amb el bacallà fumat, que per cert, trobo exquisit.
Una preparació molt fàcil i molt ràpida de fer.
Amanida de mongetes blanques i bacallà fumat



Ingredients:
400 grams de mongetes cuites
Un sobre de bacallà fumat
Un tomàquet madur
Unes fulles d’enciam
Unes tàperes
 Cogombrets i pastanaga en vinagre
Una llauna d’anxoves

Preparació:
Prepareu un bol on posareu les mongetes cuites
Talleu a trossets el bacallà fumat i afegiu-lo al bol
Peleu el tomàquet i talleu-lo a quadrets i afegiu-lo també al bol
Poseu també en el bol unes quantes fulles d’enciam tallades
Afegiu les tàperes i els cogombrets i la pastanaga en vinagre tallats en trossets molt petits.
Finalment, obriu la llauna d’anxoves i reserveu una per comensal per adornar el plat i la resta afegiu-les talladetes a trossos al bol.
Remeneu tot bé i ja podeu emplatar i a sobre poseu una anxova per decorar el plat
Amaniu amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra (també podeu afegir unes gotes de vinagre tot i que jo no he fet perquè els cogombrets, la pastanaga i les taperes ja tenen vinagre)

Menjar a poc a poc
Sovint mengem amb presses, i en canvi, a tots ens han dit que és convenient menjar a poc a poc i és que l’alimentació és  prou important com per dedicar-li temps i tranquil·litat.
I és que menjar a poc a poc només comporta avantatges, per començar podem dir que menjar a poc a poc ens dona sensació de sacietat, això vol dir que si ho fem així, no ens veurem obligats a picar entre hores ni a menjar més quantitat de la que necessitem, amb la qual cosa mantindrem el pes ideal i no ens engreixarem.
D’altra banda, mastegar correctament afavoreix la digestió, ja que quan mengem ràpid els aliments arriben a l’estomac en trossos massa grossos i per tant, obliguem a que l’aparell digestiu faci un esforç suplementari. Cal recordar que mastegar és la primera part i justament una part molt important de la digestió.
La salut dental també millorarà, ja que al mastegar correctament fabriquem més saliva que serveix entre altres coses per prevenir la formació de placa i caries.
I finalment, podem també tenir en compte que menjar lentament ens proporciona major plaer, millora el nostre estat d’ànim, ens proporciona tranquil·litat i ens redueix l’estrès.