dijous, 26 de desembre de 2013

Bon any 2014

Durant les últimes setmanes he tingut molta feina i poc temps per fer posts amb receptes noves però ara per fi, després dels dinars familiars, arriba el moment de començar unes curtes però merescudes vacances, però abans vull desitjar-vos a tots que acabeu de passar unes bones festes i sobre tot que en el 2014 tots els vostres desitjos es facin realitat i si més no que no perdem ni l'esperança ni la il·lusió.
Conxita


divendres, 13 de desembre de 2013

Amanida de cigrons amb dàtils. Els dàtils.

Un producte que a casa gairebé només consumim per les festes de Nadal, en especial a l’aperitiu del dia de Nadal, són els dàtils. Però l’altra dia, mirant un llibre de receptes del cuiner Iker Erauzkin,  vaig veure una combinació que em va sobtar: cigrons amb dàtils. Vaig decidir provar i el resultat ens va agradar molt i a més em va servir per pensar que el dàtil és un aliment molt interessant per incloure a la dieta i que ofereix moltes possibilitats.
En aquest cas, aquesta amanida és tan fàcil preparar que no podem dir gairebé ni que sigui una recepta, el més sorprenent és la combinació de cigrons i dàtils.
Amanida de cigrons amb dàtils

Ingredients per a 2 persones:
400 grams de cigrons cuits, rentats i escorreguts.
100 grams de dàtils sense os i tallats
Un tomàquet
1 ceba tendra
2 cullerades de blat de moro cuit
Unes fulles d’alfàbrega
Preparació:
Talleu la ceba tendra i el tomàquet a trossos.
En un bol, poseu els cigrons cuits i escorreguts, la ceba tendra, el tomàquet, el blat de moro cuit, les fulles d’alfàbrega i els dàtils tallats a trossos.
Amaniu amb una vinagreta feta amb oli d’oliva verge extra, una mica de vinagre de xerès o de llimona, una mica de sal i una mica de pebre negra.
Si es vol es pot servir l’amanida de cigrons amb una mica de cous cous.

Els dàtils
Una de les fruites seques que tenen un major nivell energètic i nutritiu és el dàtil, per la qual cosa pot ser molt útil per a les persones que practiquen esport o que necessiten una aportació més gran d’energia.
Els dàtils son rics en sucres i minerals, són també una bona font de fibra que ajuda a combatre d’estrenyiment i té també fito nutrients que tenen efectes antioxidants. Tot i que com hem dit, els dàtils aporten força calories, la gran majoria són carbohidrats, que proporcionen energia de forma ràpida. A més de ser un reconstituent físic, el dàtil és un bon aliment quan hem de fer esforços intel·lectuals.
Entre altres qualitats dels dàtils, podem destacar, el contingut de greixos que és molt petit i a més són cardio saludables i el seu contingut en magnesi, triptòfan i vitamina B5 que ajuda a dormir.

Quant es tracta de comprar dàtils, sempre preferirem els naturals, és a dir , als que no se’ls hagi afegit sucre. Per conservar-los, haurem de procurar que no es deshidratin, per tant, el més convenient serà guardar-los en un pot ben tancat i en un lloc fresc i sec, d’aquesta manera els podrem conservar en perfecte estat durant mesos, encara que jo crec que no caldrà conservar-los molt de temps perquè quan els provem, ens adonarem que estan boníssims i que es poden incloure en molts plats.

dimecres, 27 de novembre de 2013

Estofat de verdura. Avantatges de l’olla a pressió

A casa, els agrada molt  la carn estofada i és un plat que faig tot sovint, però moltes vegades em fan el comentari de que encara queden més bones les patates i les  verdures que la pròpia carn. És per això que en aquesta ocasió vaig decidir fer un estofat de patata, ceba, pastanaga i pèsols i d’aquesta manera cuinar un plat de verdura però que fos diferent, que no fos la verdura bullida de cada dia i aquí tenim el resultat, una verdura tendra i gustosa.

Estofat de verdura



Ingredients (per a dues persones)
2 pastanagues
2 cebes
2 patates
Un grapat de pèsols congelats
Un got de vi blanc
El suc de ½ llimona
Una fulla de llorer
Una branqueta de farigola
Pebre negre
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació :
Peleu i talleu a trossos les pastanagues, les patates i les cebes
Saltegeu les verdures (patates, pastanagues, cebes i pèsols) en una olla a pressió (sense tancar-la) amb una mica d’oli a foc baix
Quan estigui ja una mica saltejada, afegiu a l’olla el suc de llimona, el got de vi, la fulla de llorer, la branqueta de farigola, la sal i una mica de pebre. Si voleu que la verdura quedi més caldosa, afegiu també un got d’aigua o mig got més de vi i mig got més d’aigua.
Tapeu l’olla i poseu a coure.
Quan el vapor comenci a sortir, deixeu coure durant uns 10 minuts.
Serviu la verdura amanida amb un rajolí d’oli.

Avantatges de l’olla a pressió
Cuinar amb una olla a pressió és una manera ràpida i fàcil de preparar els plats i com que es cuina gairebé sense aigua i els aliments es fan en el seu propi suc, conserven millor els seus nutrients i queden més saborosos.
Un dels principals avantatges de l’olla a pressió és l’estalvi d’energia, que pot arribar a ser d’un 70% respecte al consum energètic amb una olla tradicional. Perquè l’estalvi sigui encara més gran, quan l’olla comenci a deixar anar vapor, caldrà baixar la potencia del foc i quan faltin uns minuts per acabar la cocció s’haurà de traure l’olla del foc i deixar-la tancada fins que baixi la pressió i així acabar la cocció amb la calor residual.
L’estalvi de temps és un altre avantatge, sobretot per a les persones que disposem de poc temps, ja que ens permet fer una gran variació de plats ( estofats, guisats, brous...) en molt poc temps.
Si parlem des del punt de vista nutricional,  podem dir que els plats cuinats en olla a pressió mantenen millor les propietats nutritives ja que els temps de cocció són molt més curts.
D’altra banda, els plats que elaborem amb l’olla a pressió són més baixos en greixos, ja que per fer un estofat o un guisat en aquest tipus d’olla, haurem d’afegir molt menys oli que en una olla convencional.
Com que utilitzem poca aigua en una olla a pressió, els aliments conserven millor el gust i l’aroma, per tant, ens quedaran més gustosos.
Un aspecte més que encara que sigui una mica secundari, no deixa de ser important és que la tapa s’ajusta perfectament a l’olla i tanca hermèticament de manera que evitarem  les esquitxades i els vessaments, amb la qual cosa tindrem uns fogons més nets i la neteja després de cuinar serà més ràpida i més fàcil.



dimecres, 20 de novembre de 2013

Espaguetis amb all i julivert. El gran recapte d'aliments

Els pròxims dies 29 i 30 de novembre tindrà lloc a supermercats i mercats d'arreu de Catalunya  El Gran Recapte d'Aliments, una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades de casa nostra rebin ajuda alimentària.
Els aliments més adients per aquest recapte són els  llegums secs, l’arròs, la pasta, l’oli, la llet, les llaunes de conserva de peix i els aliments infantils.
A través del blog, vull participar també per segon any amb la campanya que Blogs contra la fam engega amb motiu del Gran recapte d’aliments.
Blogs contra la fam ens proposa als blogaires publicar una recepta amb un dels aliments que es volen recollir durant aquells dies i d’aquesta manera recordar  aquest esdeveniment a tothom, que a més de recaptar aliments pretén també sensibilitzar als ciutadans sobre la realitat de la pobresa al nostre país i afavorir una col·laboració continuada amb els Bancs d'Aliments durant tot l’any.
Espaguetis amb all i julivert

Ingredients (2 persones):
- 200 grams d’espaguetis fins
- 2 grills d’all
- julivert
- 2 anxoves en oli.
- uns tomàquets xerry
- formatge ratllat
Preparació:
Bulliu els espaguetis en aigua amb una mica de sal i una mica d’oli.
Escorregueu els espaguetis i reserveu.
En una paella  poseu dues cullerades d’oli d’oliva, saltegeu l’all i el julivert picats i els espaguetis una mica, de manera que es barregin bé tots els ingredients.
Serviu en un plat..
Afegiu uns tomàquets xerry tallats per la meitat i una anxova.
Afegiu una mica de formatgpe parmesà ratllat per sobre. (opcional)
Mengeu immediatament.
Un plat senzill, barat, saludable i ben bo.









diumenge, 10 de novembre de 2013

Vedella amb castanyes. La castanya

Un dels aliments més tardorencs és la castanya i també el producte estrella de la festa de la castanya de Viladrau que va tenir lloc fa un parell de setmanes i on vam poder comprar unes bones castanyes i on també vam poder gaudir molt.
La fira  ens va agradar molt perquè que uneix gastronomia, oci i espectacle en el marc d’un paisatge únic com és el Parc Natural del Montseny i Viladrau. Una fira on vam poder aprendre algunes coses més sobre la castanya, aquest producte a vegades tan poc conegut i infravalorat, ja que les possibilitats gastronòmiques de les castanyes van molt més enllà de la típica castanya torrada.
Vedella amb castanyes

Ingredients:  (per a 2 persones)
3 talls de vedella per persona
1 tomàquet
1 ceba
2 pastanagues
Vi ranci o brandy
Una branqueta de farigola
Sal
Oli d’oliva verge extra.
Preparació:
Saleu els talls de vedella, enfarineu-los i enrossiu-los amb una mica d’oli.
Prepareu un sofregit amb la ceba tallada, la pastanaga tallada a rodanxes, el tomàquet i la farigola.
Afegiu els talls de vedella al sofregit quan aquest ja hagi agafat una mica de color.
Afegiu també un bon raig de vi ranci o de brandy i mig got d’aigua.
Afegiu les castanyes cuites i pelades (les podeu fer al forn o torrades).
Deixeu coure amb la cassola tapada a foc baix durant aproximadament ½ hora (també ho podeu posar a l’olla a pressió i amb 10 minuts n’hi haurà prou).
Serviu.
El resultat serà encara millor si feu aquest guisat el dia abans de menjar-lo. La carn quedarà més tendra i melosa.
La castanya
La castanya és el fruit sec més baix en greixos ( un 2% , mentre que l’ametlla conté el 54%). D’altra banda, té una gran quantitat de fibra i és baixa en sodi. Aporta també ferro, calci, potassi i vitamines B,C i E. Per tant, podem dir que és un aliment molt nutritiu i molt  saludable.

Per les seves característiques és especialment recomanable per a:
Les persones que han de fer una dieta baixa en sal, ja sigui per problemes cardiovasculars o per hipertensió.
Les persones  que tenen problemes hepàtics i /o digestius ja que les castanyes tenen vitamines i proporcionen energia però contenen quantitats molt petites de greixos.
Les persones que necessitin obtenir energia perquè realitzen un gran esforç físic, ja que són riques en hidrats de carboni complexes
Les persones que fan dieta, ja que com hem dit abans, és un fruit sec poc calòric i molt saciant
I per tothom en general que vulgui gaudir d’un producte tan nostre , tan saludable i tan bo com són les castanyes.



:

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Espaguetis amb camagrocs. La conservació dels bolets

Quan arriba la tardor a nosaltres també ens agrada anar a la muntanya a collir bolets. L’altre cap de setmana hi vam anar per la zona de Bagà i no va ser una gran collita però sí que vam poder omplir unes cistelletes. Vam agafar rovellons i camagrocs. Aquests últims a casa ens agraden molt i tot i que no són tan populars com els rovellons, són deliciosos i aptes per preparar un munt de plats com aquests espaguetis amb camagrocs.

Espaguetis amb camagrocs


Ingredients: (per a 2 persones)
200 grams d’espaguetis
100 o 150 grams de camagrocs
50 grams de pernil serrà
2 grills d’all
Orenga
Sal
Formatge ratllat (opcional)

Preparació:
Netegeu bé els bolets.
Escorreu-los bé.
Bulliu la pasta segons les instruccions del fabricant.
Quan la pasta estigui bullida, escorreu-la bé.
En una paella amb una mica d’oli, sofregiu l’all picat i abans de que agafi color afegiu els camagrocs i saltegeu tot durant uns minuts a foc fort.
Afegiu el pernil picat i saltegeu durant un minut més.
Afegiu la pasta bullida a la paella on hem fet el sofregit i deixeu coure tot junt durant un parell de minuts per tal  que els gustos es barregin
Serviu i acompanyeu el plat amb una mica d’orenga i una mica de formatge ratllat, preferentment, formatge parmesà.

La conservació dels bolets
Els bolets tenen una curta durada, és a dir es malmeten ràpidament, per això s’han de consumir el mateix dia o com a màxim l’endemà de la recol·lecció i si és possible netejar-los de seguida i guardar-los a la nevera.

Però normalment quan sortim a collir bolets n’agafem més dels que podem consumir en un o dos dies o bé simplement,  volem conservar una part dels que hem agafat per consumir-los més endavant.
Una manera de conservar-los és assecar-los. Per assecar els bolets els hem de triar, eliminar el terra i les restes vegetals que hi hagi i estendre’ls sobre una superfície llisa (una taula) en un lloc sec i airejat, on haurem posat a sobre una capa de paper absorbent, que pot ser simplement paper de diari o paper de cuina. Cada dia remenarem els bolets i sobretot canviarem el paper si està mullat. Els bolets trigaran a assecar-se més o menys dies depenen de la seva mida i de la humitat ambiental. Normalment amb 10 o 15 dies els bolets estaran secs. Ja els podem guardar en pots de vidre o en bosses i estaran llestos per utilitzar quan vulguem, la única cosa que haurem de fer quan els vulguem fer servir serà rehidratar-los.
Una altra possibilitat és fer conserva amb vinagre i herbes aromàtiques. Primer els haurem de netejar bé, escaldar-los, colar-los i deixar-los refredar. A continuació, els posarem en pots de vidre i omplirem el pots amb una barreja d’una part de vinagre per dues d’ aigua que haurem fet bullir 2 o 3 minuts i després haurem deixat refredar. Finalment, tapem bé els pots, els esterilitzem i els podrem guardar uns quants mesos abans de consumir-los. Hem de tenir en compte que els bolets conservats d’aquesta manera són molt bons però tenen un cert gust a vinagre.

Però a mi m’agrada més guardar-los d’una altra manera: congelar-los. En aquest cas els netejarem bé i els saltejarem en una paella amb una mica d’oli i un grills d’all picats i quan són freds, els posarem en recipients o simplement en bosses de plàstic i al congelador. Quan els vulguem fer servir, només haurem de deixar que es descongelin i ja està. Tan fàcil i tan ràpid i ens permet poder disposar de bolets quan vulguem. És això justament el que vaig fer després d’aquest cap de setmana “ boletaire” i ara tinc al congelador uns quants tuppers amb camagrocs saltejats per utilitzar en plats de pasta, d’arròs, en truita o en estofats. 

dijous, 17 d’octubre de 2013

Saltejat de carbassa. La carbassa a les dietes per baixar pes.

Els fruits de la tardor són tan bons!!!!!! Carbasses, bolets, kakis, moniatos, castanyes, magranes.....
Val la pena aprofitar-los i fer cuina de temporada, ja que ofereix molt avantatges: millor preu, més gust, més sostenibilitat i a més ens aporten els nutrients que el nostre cos necessita ara, que en teoria comença el temps de la tardor, tot i que aquest any sembla que la tardor va una mica endarrerida.
Saltejat de carbassa

Ingredients: (2 persones)
-un tros de carbassa de 500 grams aproximadament
-2 cebes tendres
-150 grams de pernil salat picat
-Sal
-Pebre negre
Preparació:
-Peleu la carbassa.
-Traieu les pipes de la carbassa.
-Talleu la carbassa a daus.
-Bulliu els daus de carbassa amb aigua i una mica de sal durant aproximadament 5 minuts. Haureu de procurar que la carbassa quedi una mica al dente.
-Peleu i talleu la ceba.
-Ofegueu la ceba en una paella o wok amb una mica d’oli i una mica d’aigua a foc baix.
-Quan la ceba estigui cuita, afegiu el pernil picat i saltegeu-lo una mica.
-Després d’un parell de minuts, afegiu els daus de carbassa cuits i escorreguts.
-Saltegeu durant un parell de minuts la carbassa, però aneu amb compte de que no es trenquin els trossos.
I ja la tindreu llesta per menjar. Abans, podeu amanir-la amb un raig d’oli d’oliva i una mica de pebre negre ( si voleu).
Amb aquesta recepta participo al concurs Mossegades del mes d’Octubre. Si la recepta us agrada, em podeu votar J a partir del dia 21.
La carbassa a les dietes per baixar pes 
La carbassa és un bon aliment quan estem fent dieta per baixar de pes. D’una banda, perquè la carbassa sacia sense aportar moltes calories, ja que 100 grams de carbassa contenen entre 30 i 40 calories.
Aquest baixa quantitat de calories es deu d’una banda, a la seva gran quantitat d’aigua, aproximadament el 95% de la seva composició és aigua i d’altra banda, té una gran quantitat de fibra, molta més que qualsevol altra hortalissa o verdura.
La carbassa és també rica en nutrients com el betacarotè que li dona aquest esplèndid color ataronjat i que en el nostre organisme es converteix en vitamina A. Aquesta vitamina és molt beneficiosa per el sistema immunitari.
La carbassa és també rica en vitamina B,C i E i en minerals com el zinc, calci, fòsfor, ferro i potassi.
Un altre avantatge de la carbassa és que és un aliment molt versàtil, ja que la podem utilitzar de moltes maneres: cremes, amanides, saltejats, ofegats ...i fins i tot, és molt útil en la preparació de postres.


dilluns, 7 d’octubre de 2013

Llaminera de porc amb whisky i patates fregides. Patates fregides, però amb bon oli d’oliva.

A vegades les coses més senzilles i més barates són les més exquisides, però per obtenir bons resultats, s’han de fer les coses ben fetes i amb productes de qualitat.
A qui no li agrada un bon plat de macarrons? una bona sopeta? o unes patates fregides? Però si mengem patates fregides, que siguin de qualitat i fregides amb bon oli d’oliva.

Llaminera de porc amb whisky i patates fregides


Ingredients:
1 llaminera de porc
1 ceba
½ got de whisky
6 grills d’all
Oli d’oliva verge extra
Sal
Pebre
2 patates

Preparació:
Talleu la llaminera a rodanxes
Feu a la planxa les rodanxes de llaminera en una paella amb unes gotetes d’oli.
Reserveu.
Talleu la ceba ben petita.
Peleu i talleu els alls en trossets petits.
Fregiu la ceba i els alls amb una mica d’oli, a la mateixa paella que hem fet la llaminera.
Quan la ceba comenci a ser transparent, afegiu el whisky a la paella, el suc que ha deixat anar la llaminera i una mica d’aigua.
Deixeu reduir fins que la salsa espessi una mica.
Poseu la carn a a la paella on teniu la salsa.
Deixeu  coure a foc fort un parell de minuts perquè es barregin els gustos, però eviteu coure la carn més de 2 minuts per tal de que quedi tendra i sucosa.
Un cop apageu el foc, tireu una mica de pebre per sobre.
Peleu i talleu les patates.
Fregiu les patates en abundant oli d’oliva verge extra.
Serviu la carn amb les patates.

Patates fregides, però amb bon oli d’oliva.
 Les patates fregides no son considerades com un aliment molt saludable i en moltes dietes són un aliment prohibit, molt calòric i baix en nutrients. Per contra, és un aliment molt popular i que té una gran acceptació. De fet, a qui no li agraden les patates fregides?
Però tot i que no sigui un plat molt ben valorat des del punt de vista nutritiu, també té molts aspectes positius, com per exemple, la gran dosi d’hidrats de carboni que conté.
Les patates fregides no és un aliment del qual hàgim d’abusar però sí en podrem prendre, de tant en tant, un platet, si tenim en compte alguns aspectes, per tal de convertir les patates en un aliment el més saludable possible.
El més important de tot és la qualitat de l’oli amb el que fregirem les patates, el millor oli per fregir és l’oli d’oliva i si pot ser verge extra, encara millor. L’oli d’oliva és el que més resisteix les altes temperatures i pot arribar als 180ºC sense alterar-se ni degradar-se.
Però això no és tot, perquè amb l’oli d’oliva el fregit es fa més ràpid i per tant, els aliments perden menys nutrients durant la cocció.
L’oli d’oliva té també un altre avantatge i són els antioxidants naturals que aporten i i frenen la degradació de l’oli. D’aquesta manera, els fregits són més saludables, l’oli dura més temps i es generen menys components tòxics.
Finalment, hem de tenir en compte que l’oli d’oliva potencia el gust dels aliments en general i en aquest cas de les patates, amb la qual cosa el resultat serà un producte de gran qualitat gastronòmica.
I ara només queda tenir en compte un parell de cosetes més:
Quan preparem unes patates fregides (o qualsevol altre aliment) no deixarem mai que l’oli s’escalfi fins que tregui fum, perquè el fum indica que s’està començant a cremar.
Un cop fregides les patates, poseu-les en un plat amb paper de cuina per tal que el paper absorbeixi  l’excés d’oli .
I amb tot això, només queda gaudir de les patates que segur que estaran boníssimes i seran un bon acompanyament.






dijous, 26 de setembre de 2013

Amanida de llenties. Els avantatges de la carmanyola.

Potser és perquè només haig de quedar-me a dinar a la feina un cop per setmana, que prefereixo dinar de carmanyola i ja fa anys que ho faig.
 Fa uns anys la majoria dels meus companys anaven a dinar al restaurant mentre que jo i alguns més, (pocs) obríem la carmanyola, l’escalfàvem i dinàvem, però poc a poc el grup dels de” la carmanyola” va augmentant, mentre que el grup del restaurant va disminuint i és que dinar de carmanyola té molts avantatges.
Hi  ha moltes receptes aptes per a carmanyola, però a mi el que més m’agrada són les amanides de llegums, arròs o pasta, a les que afegeixo molts altres ingredients com verdures, carns, peixos, ous, fruits secs, embotits....les possibilitats són infinites. Acostumo a completar l’amanida amb una peça de fruita i/o un iogurt i d’aquesta manera, tinc un dinar fàcil de preparar, saludable i equilibrat com aquesta amanida de llenties.
És una amanida tan fàcil de fer que gairebé no es pot dir que sigui una recepta. Ja veureu que fàcil és.

Amanida de llenties amb ou i tonyina



Ingredients( per a 2 persones)
 ½ quilo de llenties cuites
1 pebrot vermell petit
1 tomàquet madur
1 ceba tendra
2 ous durs
Tonyina en oli d’oliva
Oli d’oliva
Vinagre
Pebre negre
Orenga

Preparació:
Escorreu bé les llenties
Renteu i piqueu el pebrot, el tomàquet i la ceba
Deixeu la ceba tallada en remull amb aigua i unes gotetes de vinagre perquè perdi el gust fort i no sigui picant, durant un quart d’hora com a mínim.
Escorreu la ceba
En un bol poseu el pebrot, el tomàquet i la ceba picats i barregeu bé.
Afegiu la vinagreta que haureu fet amb oli, una mica de vinagre, pebre negre i orenga i torneu a barrejar bé.
Poseu per sobre els ous durs tallats a quarts i la tonyina.
 Recepta molt apta per portar a la carmanyola perquè com més estona estiguin les llenties i les verdures amb la vinagreta més gustosa serà l’amanida.


Els avantatges de la carmanyola.
Quan no em queda més alternativa que quedar-me a dinar a la feina prefereixo portar-me la carmanyola que anar a dinar a un restaurant. I és que la carmanyola ens ofereix molts avantatges:

- El menú s’adequa totalment al nostre tipus de dieta i de gustos. Potser ens interessa fer un dinar lleuger que després completarem amb un berenar o amb un sopar d’hora, o bé ens permetrà seguir la nostra dieta d’aprimament o anti colesterol o vegetariana... i en quant als gustos, està clar que ningú coneix millor els nostres gustos i també les nostres necessitats que nosaltres mateixos.
- Normalment el dinar que portarem serà més saludable que el que puguem trobar en el menú d’un restaurant, ja que ens assegurarem que els productes siguin de qualitat, la manipulació segura i el menú equilibrat amb la resta d’àpats del dia.
- Dinar de carmanyola ens fa estalviar temps que podem  dedicar a altres coses. Jo mateixa, el temps que no perdo en anar al restaurant i esperar que em serveixin, el puc dedicar a fer coses que m’agradin com llegir, navegar per internet o fer petar la xerrada amb els companys o si m’interessa avanço la feina.
- És molt més barat. Un menú mínimament acceptable pot costar com a mínim 10, 12, 15 euros i segons la zona, encara més. Una bona carmanyola amb productes de qualitat fàcilment ens pot costar la meitat.

L’únic inconvenient és la feina que implica haver de pensar en què farem i en fer el dinar de carmanyola, però amb una mica de planificació aquesta feina serà més fàcil i menys pesada.
En el meu cas, com que només haig de portar carmanyola  els dimarts la planificació és fàcil i senzilla, però en el cas que s’hagi de portar carmanyola tots els dies laborables, hi ha diferents opcions:
-Preparar les carmanyoles per avançat, per exemple una tarda o durant el cap de setmana, ens dediquem a cuinar i guardem i congelem el menjar en racions individuals. Després, només caldrà treure el recipient del congelador i acompanyant-lo d’una amanida, d’una fruita i /o d’un iogurt, ja tindrem el dinar preparat.
-Una altra possibilitat és fer més quantitat per sopar i l’excedent el podem portar per dinar l’endemà o bé si no volem repetir el menú, el guardarem al congelador per un altre dia i així podrem variar.
-La tercera opció seria portar a la feina alguna cosa molt senzilla i ràpida de preparar, com per exemple amanides, entrepans, fruits secs, fruita fresca, làctics... i després completar la dieta diària amb un bon berenar i un bon sopar, no massa tard, per no haver d’anar a dormir “amb el sopar a la boca”.
Amb la carmanyola i una mica de planificació aconseguirem doncs, alimentar-nos de manera saludable, barata i apetitosa també a la feina.








dimarts, 17 de setembre de 2013

Amanida amb bacallà. El tomàquet.

Avui, que encara fa caloreta, una recepta més d’amanida. Però si busquem uns bons ingredients, sobretot uns bons tomàquets que siguin gustosos i un bon bacallà, ja veureu que no és una amanida qualsevol, sinó una amanida per repetir.
Trobar uns bons tomàquets no és una tasca fàcil. Tots hem menjat tomàquets que “no saben a res”, per tal de solucionar el problema, ja fa uns anys vam decidir començar amb el nostre hort urbà. Una torreta o una jardinera a la terrassa o al balcó, aigua i sol és suficient per conrear uns bons tomàquets. Justament els tomàquets és potser el cultiu més agraït en un hort urbà i no tan sols el gust, sinó l’aroma dels tomàquets acabats de collir és un veritable luxe.

Amanida amb bacallà.
                                     

Ingredients (4 persones)
250 grams de bacallà dessalat i esqueixat
4 tomàquets madurs
2 cebes tendres
2 ous durs
1 alvocat
2 grills d’all
Pebre negre
Oli d’oliva

Preparació:
Renteu i talleu els tomàquets i les cebes tendres.
Peleu i talleu els ous durs i l’alvocat.
Peleu els grills d’all i ratlleu-los
Remeneu tots els ingredients per tal de que els gustos es barregin bé.
Poseu per sobre el bacallà esqueixat.
Amaniu amb un bon raig d’oli i una mica de pebre negre.

El tomàquet
El tomàquet és un aliment d’origen americà i tot i que ara és un aliment popular a les nostres dietes, no va ser fins el segle XVIII que es va fer popular a Europa i en el segle XX va ser quan el seu cultiu es va estendre per tot el món.
La popularitat del tomàquet es deu d’una banda, a la seva gran versatilitat  i a la facilitat per combinar-lo amb altres aliments, i d’altra banda, a la gran quantitat de nutrients que aporta.
Existeix un gran nombre de varietats de tomàquet, de mides, formes i usos diferents.
Encara que actualment, podem trobar tomàquets al mercat i a les fruiteries durant tot l’any, la millor època per els tomàquets és l’estiu i la tardor, en concret d’agost a octubre.
Per tal de triar uns bons tomàquets haurem de fixar-nos en que siguin madurs de color vermell intens, pell llisa i que no siguin excessivament durs al tacte. Per tant, no hauríem de comprar tomàquets massa tous, amb cops i taques.
 El tomàquet és un aliment que ens aporta molt beneficis.
Té un alt contingut d’aigua, prop d’un 95%, per tant és diürètic i poc calòric .
És ric en vitamines A i C i també aporta vitamines B6 i K.
Conté minerals com el fòsfor, el ferro, el calci, el magnesi, el zinc, el sodi i el potassi entre altres, minerals necessaris per al bon funcionament del sistema nerviós.
Però potser el més interessant és que el tomàquet és un aliment ric en licopè que posseeix propietats antioxidants. El consum habitual dels antioxidants redueix el risc a contraure alguns tipus de càncer i el de patir malalties cardiovasculars.
Un aliment molt saludable.