dijous, 27 de juny de 2013

Sandvitx de gambes i amanida. La sal i la sal d’api.

Un sandvitx o un entrepà poden ser un ràpid i saludable àpat. Però, quina és la diferencia entre sandvitx i entrepà. Normalment diem que és un sandvitx quan està fet amb pa de motlle i parlem d’entrepà, quan està fet amb pa tradicional, que pot ser pa de barra o un panet.
Aprofitant que el tema d’aquest mes de la recepta de Memòries d’una cuinera és el sandvitx, vaig fer tres entrepans diferents ahir per sopar i a continuació, escriuré la recepta del que va tenir més èxit entre els “ comensals”.

Sandvitx de gambes i amanida

Ingredients: (per a cada sandvitx)
2 llesques de pa de motlle.
8 gambes pelades
2 tomàquets xerri
Amanida variada
Salsa de iogurt
Sal d’api
Oli  d’oliva

Preparació:
-Estireu les llesques de pa amb un corró per que quedin més primes
-Torreu lleugerament el pa, de manera que quedi un punt cruixent però no completament torrat.
-Saltegeu lleugerament les gambes, de manera que quedin una mica cruetes perquè siguin més gustoses
-Unteu les dues llesques de pa amb una mica de salsa de iogurt (també es pot fer servir maionesa)
-Distribuïu sobre una de les llesques de pa l’amanida i els tomàquets xerri tallats per la meitat.
-Poseu les gambes sobre l’amanida.
-Tireu per sobre una mica de sal d’api, que ja tindrem feta (a continuació us explicaré com fer la sal d’api) i un rajolí d’oli d’oliva.
-Tapeu amb l’altre llesca de pa i ja tindreu a punt el vostre entrepà.


La sal i la sal d’api
Moltes vegades la sal ha estat menyspreada i infravalorada, però és un ingredient essencial a la nostra alimentació, i si bé no hem d’abusar-ne, el seu consum és molt important. De fet la funció de la sal és triple, d’una banda dona gust als aliments, d’altra, funciona com a conservant natural i la tercera i més important, és que proporciona al nostre cos el clor i el sodi que són necessaris per a l’equilibri hídric de l’organisme i per a l’activitat muscular i nerviosa.
A mi m’agrada aromatitzar la sal amb altres elements, com pot ser el pebre negre o la pell de llimona però l’altre dia vaig llegir en el blog Mercado Calabajio com fer sal d’api d’una manera ràpida i fàcil. És tan senzill que gairebé no cal ni explicació:
Talleu les fulles d’una branca d’api (només utilitzareu les fulles) i renteu-les bé i deixeu-les escórrer. Introduïu les fulles d’api en el microones durant 4 minuts( en el blog ho feien al forn)  quan traieu les fulles del microones, aquestes estaran seques i amb els dits esmicoleu-les bé, barregeu les fulles seques d’api amb sal en escates i ja tindreu una magnifica sal d’api d’un bonic i intens color verd que podreu utilitzar en salses, cremes fredes, estofats, sopes, amanides o en aquestes gambes que són l’ingredient protagonista del meu sandvitx.
Amb aquesta recepta participo en Memòries d’una cuinera que aquest mes està dedicat als sandvitxos.

 

diumenge, 16 de juny de 2013

Arròs d’escamarlans i sèpia amb picada. El julivert.

L’última vegada que vaig fer sofregit de tomàquet, en vaig fer més quantitat i el que em va sobrar el vaig congelar en un motlle de fer glaçons i m’ha anat molt bé per preparar aquest arròs. Com que ja tenia el sofregit fet, la resta ha estat relativament ràpid.
En aquest arròs vaig introduir també una novetat, afegir al final de la cocció una picada d’all, julivert i avellana. Aquesta idea no és meva, la vaig llegir en una recepta d’arròs caldós del Ferran Adrià i la veritat és que queda espectacular i sinó proveu-lo i a veure que en us sembla.

Arròs d’escamarlans i sèpia amb picada

Ingredients:
4 escamarlans per persona
1 sèpia
Arròs ( 1 tassa de cafè per persona)
Brou de peix
Sofregit de tomàquet
1 grapadet d’avellanes
All
Julivert
½ copa de vi blanc
Sal
Oli d’oliva verge extra

Preparació:
En una  paella, amb una mica d’oli, saltegeu els escamarlans, procurant no coure’ls massa perquè quedin gustosos i tendres. Reserveu-los.
A la mateixa paella i en el mateix oli, saltegeu la sèpia que haureu tallat a daus petits. Reserveu-la.
També a la mateixa paella, si cal afegiu una mica més d’oli, poseu l’arròs i les dues cullerades de sofregit i deixeu coure durant dos minuts, aneu en compte de que no es cremi ni s’enganxi l’arròs.
Afegiu ½ copa de vi blanc.
Escalfeu el brou de peix.
Aneu afegint el brou de peix i deixeu coure l’arròs sempre amb compte perquè no s’enganxi.
Prepareu una picada amb julivert, all, un grapadet petit d’avellanes, una mica de sal i un rajolí d’oli.
Passats 15 minuts des que comenci a bullir l’aigua (brou), afegiu la picada i remeneu per tal de que aquesta s’integri bé.
Immediatament després, afegiu la sèpia i els escamarlans i deixeu coure 2 o 3 minuts més.
Proveu i rectifiqueu de sal, si s’escau, i comproveu també el grau de cocció de l’arròs.
Apagueu el foc i deixeu reposar l’arròs un parell de minuts tapat abans de servir-lo.

El julivert
Un dels condiments més utilitzats a la cuina de casa nostre és el julivert. A vegades una mica infravalorat, el julivert és molt més que un toc de color. L’interès del julivert és doble , d’una banda dona als plats un plus d’aroma i gust , i de l’altre, ens aporta gran quantitat de nutrients i beneficis per a la nostra salut.
De tot aquests beneficis que el julivert ens aporta, en destacarem dos:
-afavoreix les digestions, contribuint a eliminar els gasos i obre la gana
-és diürètic i ajuda a eliminar les retencions d’aigua en el cos.
Si parlem dels nutrients, el julivert és ric en vitamina C, podem dir per exemple, que conté més vitamina C que les taronges, ja que en tan sols 50 grams hi ha 80 mg de vitamina C, just la quantitat diària recomanada pels nutricionistes.
Una mica de julivert aportarà als nostres plats molt més que color i aroma.



diumenge, 9 de juny de 2013

Trobada de bloggers a l'Alt Camp

Avui hem tingut la sort de poder participar en una trobada de bloggers de cuina per terres de l’Alt Camp.

Els participants hem estat:
Mon de Aprils Kitch
Glòria de Gourmanderies
Glòria de No tot són postres
Marta de Pa de nous
Nani de La cuina Violeta
Sara de Tinta Cirera
Mar de El que no mata engreixa
Marina de Tapa’t de tapes
Manel de Cuinar és generós
Judith, Yves i Aitor de El món de Juju
Mireia i Bet de Els fruits saborosos
I nosaltres dos: Jordi i Conxita de Al pot petit
La trobada ha començat a Montferri, on hem visitat les caves Vives Ambrós, on el seu propietari i enòleg de la Cooperativa de Nulles, l’Enric ens ha ensenyat el seu celler i ens ha explicat els productes que hi elabora de manera artesanal, i finalment, ens ha ofert un tast de tres dels seus caves, boníssims, per cert
.
A continuació, hem anat cap a Vila-rodona, on el director de la Cooperativa ens ha fet una visita guiada pel celler modernista, on es combina un edifici gairebé centenari amb les més modernes tecnologies destinades a l’elaboració del vi i del cava.

En el mateix celler, les nostres companyes de Els fruits saborosos: la Mireia i la Bet ens han ofert un tast de les melmelades que elles mateixes elaboren de manera artesanal, sense colorants ni conservants. Molts dels seus productes els elaboren amb fruites i verdures de la seva pròpia collita, però fins i tot els productes que no són propis, són productes de proximitat.
La qualitat de producte i la acurada i artesana elaboració donen com a resultat una varietat de més de 50 tipus de melmelades diferents, totes espectaculars. Entre totes, algunes tan sorprenents com la melmelada de pebrot vermell, d’albergínia, d’ all, de tomàquet verd i de pebrots del Padrón pel que fa a les verdures, o de figues, de llimona, de síndria o d’ aranja pel que fa a les fruites, sense oblidar la exquisida melmelada de cireres.


Teníem programat també anar a collir cireres acompanyats de l’Alber,t el marit de la Bet que justament es dedica a la producció i recol·lecció de cireres i in situ, l’Albert ens havia d’explicar els diferents tipus de cireres, el seu cultiu... però una inoportuna pluja ens ho ha impedit.
Hem anat, però, al seu magatzem, on ens ha donat tota classe d’explicacions sobre les cireres i hem pogut tastar-les, una delícia.

I per acabar, ens hem dirigit cap al restaurant de la Mireia, el restaurant Les Fonts, al carrer de la Font de Vila-rodona on ens havia preparat un bon dinar a base de buffet d’amanides i llonganissa a la brasa. Per postres, ens hem menjat els pastissos i coques que tots havíem portat.
Ens ho hem passat molt bé, hem rigut, hem visitat llocs molt interessants i hem posat “cara” als bloggers que tan bé coneixem a través de la xarxa.
Esperem tornar a trobar-nos tots en un futur i volem agrair especialment a la Nani que ens ha convidat i a la Mireia i a la Bet que tan bé ens han cuidat.

dilluns, 3 de juny de 2013

Lasanya lleugera sense beixamel. Com fer més lleuger un plat de pasta.

En el primer cap de setmana veritablement de primavera, és a dir amb solet i bon temps, volia preparar una lasanya però sense renunciar a la dieta baixa en calories que estic seguint durant les darreres setmanes, així que una mica d’imaginació, substitució d’uns ingredients més calòrics per altres  més lleugers... i ja hem pogut menjar lasanya, una lasanya diferent, però que estava ben bona.
Lasanya lleugera sense beixamel

Ingredients:
½ quilo de carn picada
100 grams de pernil picadet ben petit
Salsa de tomàquet
200 grams de formatge fresc batut
Un paquet de plaques de pasta per lasanya
Formatge ratllat
3 grills d’all
Vi blanc
Orenga
Preparació:
Prepareu la salsa de tomàquet, primer daureu els alls picats.
Quan els alls agafin una mica de color, afegiu la carn, el pernil i el vi i deixeu-lo que es cogui durant uns minuts.
Afegiu el tomàquet i l’orenga i deixeu coure lentament.
Afegiu una mica de sal i una mica de sucre per rectificar l’acidesa del tomàquet, si és necessari.
Bulliu les plaques de pasta, segons les instruccions del fabricant.
Quan la pasta estigui cuita, deixeu-la refredar i escorregueu-la.
A continuació, munteu la lasanya en una safata.
Per muntar la lasanya, col·loqueu una capa de pasta sobre de la safata que haurem pintat amb oli.
Alterneu les capes de pasta amb les capes de salsa de tomàquet i el formatge fresc.
Una vegada que haureu muntat la darrera capa de pasta, poseu una capa de formatge ratllat.
Escalfeu el forn a 180 graus.
Introduïu la safata amb lasanya al forn i deixeu-la coure uns 20 minuts.
La lasanya quedarà daurada i cruixent i estarà llesta per menjar.

Com fer més lleuger un plat de pasta
Fins i tot quan estem fent dieta per perdre pes, és convenient menjar pasta, sempre que sigui en quantitats moderades i sense afegir massa calories ni greixos a les salses que acompanyen la pasta. Haurem de pensar, doncs, en alleugerir les salses per convertir-les en menys calòriques i més saludables però igualment saboroses.
Per començar, parlem de la salsa de tomàquet: si en comptes de comprar-la feta, la preparem de manera casolana, amb tomàquets frescos, tindrà menys calories, menys sodi i no tindrà ni colorants ni conservants, per tant, serà molt més saludable. A més, si li afegim herbes aromàtiques, encara serà més gustosa i saludable, ja que les herbes aromàtiques són riques en antioxidants, vitamines i minerals.
Quant a la salsa bolonyesa, cal fer especial atenció en utilitzar parts magres de carn, per tal de no afegir massa greix al nostre plat de pasta.
El pesto és una salsa preparada amb oli, all, alfàbrega i pinyons. En aquest cas, caldrà fer atenció a la quantitat d’oli i sobre tot, al pinyons, que és l’ingredient més calòric d’aquesta salsa i, o bé limitar molt la quantitat, o bé substituir-los per altres fruits secs menys calòrics com nous o castanyes.
La salsa beixamel, una salsa clàssica que s’elabora  amb ingredients molt calòrics com la mantega, la farina i la llet, es pot fer substituint aquests ingredients per altres menys calòrics (com jo he fet en aquesta recepta) com per exemple el iogurt, el formatge fresc o la llet desnatada.
Amb una mica d’imaginació podrem aconseguir gaudir d’un bon plat de pasta però amb menys calories.