dissabte, 20 de desembre de 2014

Calamarsets amb cervesa. Aliments contra la grip i els refredats

Per segon mes participo a la iniciativa del blog Destapant cassoles d’elaborar un plat publicat en un altre blog i aquest mes és el torn de CRIJOARMAEL.
En aquest blog, he buscat molt quina recepta elaborar perquè hi havia moltíssimes que m’agradaven, però al final m’he decidit per una recepta fàcil, senzilla, però boníssima, molt en la línia de la cuina senzilla i saludable que a mi m’agrada: els calamarsons amb cervesa. He fet la recepta tal i com indicava la Cristina i la única variació que he fet és que jo no he posat tomàquet i en canvi he afegit una mica de pebre negre.
Calamarsets ( o calamarsons)  amb cervesa
 
Ingredients  (per a 3 persones)
1 kg de calamarsets
2 cebes grosses
2 grills d’all
1 got de cervesa
Oli d’oliva
Sal
Pebre negre
Preparació:
Talleu la ceba i l’all i sofregiu-los en una cassola amb oli d’oliva.
Quan la ceba sigui transparent afegiu els calamarsets nets i deixeu coure tot junt durant uns minuts.
Afegiu el got de cervesa i afegiu una mica de sal i una mica de pebre negre.
Deixeu coure uns minuts més i remeneu per tal de que no s’enganxi a la cassola.
Aliments contra la grip i els refredats
Demà comença l’hivern i si hi ha una cosa que caracteritza l’època hivernal  són els refredats i les grips, moltes vegades causats per canvis bruscos de temperatura.
Una alimentació equilibrada, basada en el consum de verdures, fruites, llegums i cereals integrals reforça el sistema immunològic i fa que el nostre cos sigui més resistent als virus i bactèries.
A més dels aliments dels que ja hem parlat, convé tenir en compte els aliments probiòtics com llets fermentades i iogurts que tenen microorganismes vius que ens ajuden a recuperar la flora intestinal i reforçar el sistema immunològic.
L’all és una font d’alicina que estimula la immunitat davant refredats i grips, per això és bo incloure aquest aliment cru durant l’hivern o bé consumir-lo en forma de preparats dietètics per tal d’aprofitar els seus beneficis sense haver de patir les molèsties de la seva olor.
Un altre aliment molt interessant és el shitake que conté lentinana, una substancia que augmenta la producció de les cèl·lules que actuen com a defensa.
Un clàssic, però que és molt eficaç, són els cítrics, font de vitamina C que ajuda a la reconstitució dels leucòcits en períodes en que les defenses estan baixes.
El gingebre és expectorant, redueix les inflamacions i el dolor i es pot afegir fàcilment als sucs i a les infusions. Parlant d’infusions, tant el té blanc com el té verd, a part d’hidratar, també tenen efectes antioxidants.
Totes les verdures són bones quan parlem de reforçar les defenses, però cal destacar la col, la pastanaga i el tomàquet que son rics en betacarotè, un potent antioxidant que actua contra les infeccions i reforça les defenses.
Finalment, destacarem la mel que té substancies que actuen com a antibiòtics naturals contra els símptomes dels refredats i de les grips i també pot ajudar al tractament dels problemes pulmonars i dels mals de coll.

Si a més de seguir una bona dieta alimentaria, fem una mica d’exercici físic, descansem suficientment i aprenem a controlar l’estrès podrem defensar-nos més fàcilment dels molestos i freqüents refredats que tan habituals són en aquesta època de l’any.

diumenge, 14 de desembre de 2014

Mongetes amb botifarra del perol esparracada. Aliments de consum ocasional.

M’agraden molt els llegums, no només pel seu gust, sinó també per la seva qualitat nutricional. Normalment, a casa, acostumem a consumir els llegums en amanida, és a dir fredes, però ara que ja fa una mica de fresqueta m’ha semblat més adient fer unes mongetes calentes i acompanyades d’una bona botifarra del perol.

Mongetes amb botifarra del perol esparracada.

Ingredients per a 2 persones:
500 grams de mongetes cuites
Un tros de botifarra del perol
Una ceba
Un grapadet de camagrocs ( o altre tipus de bolets)
All i julivert
Oli
Sal
Preparació:
Traieu la pell de la botifarra i talleu-la a rodanxes.
En una paella amb una mica d’oli sofregiu els trossets de botifarra.
Reserveu.
En el mateix oli, sofregiu la ceba picada i els bolets i abans d’apagar el foc afegiu una mica d’all i julivert també picat i remeneu bé.
Afegiu les mongetes cuites i ben escorregudes i la botifarra que segurament s’haurà desfet.
Doneu un parell de tombs perquè s’escalfi tot bé i es remenin els gustos.
Serviu calent.

Aliments de consum ocasional

La botifarra del perol és un embotit de les nostres terres, una botifarra blanca que s’anomena “del perol” perquè fa referencia al recipient on s’ha cuit.
Antigament es feia amb carns i vísceres,  com per exemple la carn del coll, els ronyons, el cor...però actualment s’utilitzen carns més nobles i s’afegeix també cansalada, papada, freixures, sal i pebre. El resultat és un embotit melós i molt gustós.
És un aliment molt energètic i ric en greixos i colesterol però també té un alt valor biològic, proteïnes i vitamines del grup B. Dins d’una alimentació saludable i equilibrada el seu consum hauria de ser només ocasional, és a dir, hauríem de menjar-ne només de tant en tant com tots el aliments que es troben al cap damunt de la piràmide alimentaria.
Aquests tipus d’aliments no només s’han de consumir de tant en tant sinó que també s’ha de tenir en compte de consumir-los en quantitats petites perquè es tracta d’aliments que contenen nutrients que hem de restringir si volem cuidar la nostra salut.

Només cal tenir en compte quins són aquests aliments. Són aquells que tenen gran quantitat de greixos saturats com embotits, mantegues, margarines i carns amb molt de greix, sucres, com per exemple caramels, dolços, begudes refrescants o pastisseria industrial. De la mateixa manera dintre d’aquest grup hauríem d’incloure els snacks com patates fregides, cotnes o altres tipus d’aperitius, que a més de tenir molta sal, també tenen molts greixos i finalment dintre d’aquest grup cal incloure les begudes alcohòliques.

divendres, 28 de novembre de 2014

Espardenyes amb escalivada al forn i anxoves

Un mes més el blog Memòries d’una cuinera ens inviten a cuinar un plat determinat, aquest mes es tracta de cuinar una escalivada o fer un plat a partir de l’escalivada i jo he fet les dues coses, primer he fet una escalivada al forn que després he utilitzat per elaborar unes espardenyes.
Per cert, els nostres amics de Memòries d’una cuinera sempre ens introdueixen el repte amb un bonic relat, però concretament el d’aquest mes, que porta per nom "Al mal temps, bona cara“ és preciós. No us el perdeu.

Espardenyes amb escalivada al forn i anxoves


Ingredients:
1 pebrot vermell
2 albergínies
1 ceba gran
Un rajolí d’oli d’oliva
Preparació:

Renteu els pebrots, la ceba i les albergínies i eixugueu-los.

Punxeu les albergínies, la ceba i el pebrot.
Poseu unes gotetes d’oli d’oliva per sobre de les verdures i fregueu les verdures amb aquest oli.

Cobriu la safata gran del forn amb un tros de paper d’alumini, i  poseu les verdures a sobre.

Poseu la safata al forn dalt i baix a 220ºC uns 60 minuts.
De tant en tant, gireu les verdures per tal de que es coguin igual per totes bandes.

Quan les verdures estiguin cuites, traieu-les del forn i deixeu-les refredar.

Quan les verdures estiguin fredes, peleu-les.

Talleu-les a la mida que desitgeu.

Amb les verdures escalivada podem preparar unes espardenyes

Ingredients per a les espardenyes:
2 llesques de pa de pagès per persona
All
1 llauna d’anxoves en oli d’oliva

Preparació
Torreu les llesques de pa
Refregueu les llesques de pa de pagès amb un grill d’all ( com si estiguéssiu fent pa amb tomàquet, però sense tomàquet, només amb all)
Disposeu sobre les llesques l’escalivada i unes anxoves i també podeu afegir, si us agrada, una mica de tonyina, unes olives o unes cebetes en vinagre.
És molt important que l’escalivada no estigui freda de la nevera, és preferible que estigui a temperatura ambient o tèbia.

L’escalivada




L’escalivada més que una recepta és un mètode de cuinar. Aquesta tècnica consisteix en rostir verdures directament al caliu i és el que coneixem com a escalivada. Un dels plats més típics de la cuina catalana.
Tot i que les verdures que normalment s’utilitzen quan escalivem són la ceba, el pebrot i l’albergínia, hi ha moltes altres que també podem escalivar, com per exemple les patates, carbassons, castanyes, patates, moniatos, carbasses o calçots.
Com que no sempre és possible fer les verdures al caliu del foc o a les brases, a vegades també s’utilitza el forn, està clar que no és el mateix i segurament no se li pot dir escalivada si ho fem així, però és una alternativa sovint necessària. 
Un cop pelades i tallades les verdures podem menjar-les només acompanyades d’un bon raig d’oli d’oliva i/o una mica d’all picat, poden utilitzar-se com a acompanyament de plats de carn o peix, o bé poden ser la base d’un munt de plats com les espardenyes que avui he fet o les crêpes d’escalivada que ja vaig publicar al blog, només anomenaré aquestes dues perquè les possibilitats són gairebé infinites.
Tant si preparem l’escalivada a les brases, com al forn, a part d’obtenir unes verdures molt saboroses tindrem també un plat molt saludable.

 L’escalivada, a part de ser un plat molt gustós és molt nutritiu, saludable i lleuger. I una bona opció per aquelles persones que no són gaire amants de la verdura.

dijous, 20 de novembre de 2014

Timbal de samfaina i ou. La conservació dels ous

A la cuina, i a la vida en general, m’agraden molt els reptes i la Mercè del blog Destapant cassoles ens proposa un repte: visitar cada mes un blog, triar una recepta, cuinar-la i presentar-la en el nostre blog. Aquest mes de novembre el blog que ens proposa és Fam de cuina, un blog que jo no coneixia i que he trobat molt interessant.
He llegit moltes receptes d’aquest blog i finalment m’he decidit per fer la recepta: Timbal de samfaina i ou, perquè la samfaina és un plat que ens agrada molt a casa.
Timbal de samfaina i ou

Ingredients ( per a dues persones)
2 ous
1 ceba
2 tomàquets
1 pebrot vermell
1 albergínia
1 carbassó
Oli d’oliva
Pebre vermell picant
Sal
Sucre 
Un grill d’all
Preparació:
Peleu i renteu la ceba i l’all
Renteu el pebrot, els tomàquets, el carbassó i l’albergínia.
Talleu totes les verdures a daus. (l’albergínia i el carbassó es pot pelar però a mi m’agrada més deixar la pell)
Poseu un bon raig d’oli d’oliva en una cassola plana i sofregiu el pebrot.
Un parell de minuts després afegiu la ceba i l’all.
Deixeu coure uns 10 minuts mentre remeneu amb cura per tal de que les verdures no es trenquin.
Afegiu el carbassó i la ceba i seguiu remenant amb molta cura.
Finalment, afegiu el tomàquet perquè és la verdura que triga menys en coure’s.
Deixeu coure tot a poc a poc amb la cassola tapada durant uns 20 minuts i vigileu que no es quedi sense líquid i si en falta es pot afegir una mica d’aigua.
Afegiu sal i una mica de sucre per compensar l’acidesa del tomàquet.
Afegiu també una miqueta de pebre vermell.
Quan ja estigui cuita, proveu-la i rectifiqueu de sal si s’escau
Deixeu-la reposar unes hores i fins i tot si la mengem l’endemà encara estarà més bona i pot ser un bon acompanyament per el bacallà, el llom, les salsitxes o els ous, per exemple.
Fregiu un ou o també el podeu fer a la planxa (jo l’he fet a la planxa)
Per emplatar feu-lo amb l’ajut d’una anella d’emplatar.
Poseu sobre el timbal l’ou fet a la planxa i tireu per sobre una mica de sal en escates amb api. 
La conservació dels ous
Segur que alguna vegada ens hem preguntat perquè els ous al supermercat o al mercat estan fora de les neveres i en canvi quan els comprem i arribem a casa de seguida els posem a la nevera. És millor doncs, conservar-los a temperatura ambient o dins el frigorífic?
Sens dubte és millor guardar-los a la nevera, ja que el pitjor per a la conservació dels ous és el canvi de temperatura, sobretot el canvi de fred a calor perquè es condensa aigua a la superfície i en el cas de l’ou seria molt perillós i faria molt fàcil la contaminació, ja que l’aigua condensada a l’exterior podria passar a l’interior de l’ou i la humitat facilita la multiplicació de gèrmens. És justament per evitar aquesta variació tèrmica del fred al calor que els ous estan fora de la nevera als supermercats, però en canvi a casa val més guardar-los dins del frigorific ja que a la cuina la variació de temperatura pot ser molt gran en funció de que els focs o el forn estiguin encesos o no. Cal destacar, però, que el lloc destinat per guardar els ous és la porta de la nevera i és justament en aquest lloc on la temperatura és menys estable i per tant, s’haurien de guardar dins de la nevera però no a la porta i no treure’ls  fins que no estiguem a punt de cuinar-los o consumir-los.
A vegades ens preguntem també si hem de rentar els ous quan els guardem sobretot si estan bruts i hem de dir que és millor rentar-los només quan s’hagin de consumir, ja que al rentar-los es suprimeix una petita capa de protecció externa que té l’ou amb la qual cosa els microorganismes podrien entrar a l’interior de l’ou, ja que la closca és porosa. Convé rentar-los doncs, abans d’utilitzar-los i assecar-los completament abans de trencar la closca.
Si l’ou es conserva correctament i dins del frigorífic pot conservar-se fins i tot més dels 28 dies recomanats.




                               

diumenge, 9 de novembre de 2014

Duo de purés de patata i moniato. Els purés de verdures

Per fi ha arribat el tan esperat 9N i després d’anar a participar o a votar, segons com vulguem dir, avui, que fa ja una mica de fresqueta i fins i tot ha caigut un fi plugim a Barcelona, què us sembla un  bon plat de puré calent?
Duo de purés de patata i moniato



Ingredients: (per a dues persones)
2 patates
2 moniatos
Un grapat de nous pelades
Sal
Dues cullerades d’oli d’oliva verge extra
Dos gots de llet
Pebre negre

Preparació:
Renteu les patates i els moniatos i sense pelar poseu-los a coure al microones en un recipient amb un dit d’aigua. (També es pot fer pelant les patates i els moniatos, tallant-los a daus i bullint-los durant 20 minuts)
Deixeu-los coure a màxima potencia durant 7 minuts, els doneu la volta i els deixeu coure aproximadament 5 minuts més.
Punxeu les patates i els moniatos per saber si estan cuits o s’han de coure una mica més.
Quan estiguin freds, peleu-los i poseu-los per separat en dos bols.
En un pot, poseu a escalfar dos gots de llet i dues cullerades d’oli.
Aboqueu la meitat de la llet i de l’oli calent en el bol on tenim les patates cuites i  l’altra meitat de la llet i de l’oli en el bol on tenim els moniatos cuits.
Afegiu una mica de sal i una mica de pebre en cada bol.
Amb una forquilla aixafeu tot fins aconseguir la textura desitjada. També ho podeu fer amb una batedora elèctrica (Minipimer). (Jo ho he fet amb Minipimer perquè volia aconseguir una textura més fina)
Amb l’ajut d’una anella d’emplatar, munteu el plat, primer una capa de puré de moniato i després una capa de puré de patata.
Poseu per sobre les nous picades i afegiu un rajolí d’oli.

Els purés de verdures
Sembla que aquest estiu inacabable que hem viscut aquest any ha arribat a la seva fi i les temperatures són ja més pròpies de l’època de l’any en la que ens trobem. Ara, el nostre organisme i la nostra alimentació haurà d’adaptar-se a la tardor i més endavant a l’hivern.
Els plats propis de la tardor i de l’hivern són més elaborats i amb un contingut calòric una mica més alt, a més, com que normalment disminuïm l’exercici físic a causa del fred i de les inclemències meteorològiques, sovint guanyem pes, cosa que no ens agrada ni des del punt de vista estètic ni des del punt de vista de la salut.
Els purés de verdura són un plat ideal per aquesta època de l’any, ja que d’una banda, ens faciliten mantenir una dieta saludable i poc calòrica i d’altra banda, són molt adequats per quan fa fred i volem menjar calent.
Els purés de verdures ens proporcionen poques calories i en canvi tenen un alt contingut d’aigua i fibra a part d’una gran quantitat de nutrients, en especial, vitamines, la qual cosa és especialment interessant en aquesta època de l’any quan el sistema immunològic necessita reforçar-se per tal de funcionar correctament.
D’altra banda, el puré de verdures pot ser un plat complet ja que normalment s’utilitza patata, que és una font important d’hidrats de carboni d’absorció lenta, verdures que aporten vitamines, i llet, nata, formatge o fruits secs que ens aporten proteïnes.
A més, podem adaptar el puré a les nostres necessitats individuals i als nostres gustos de manera fàcil i senzilla, ja que les possibilitats són infinites. Podem utilitzar les verdures que més ens agradin o podem preparar-los sense sal, per exemple, si tenim problemes d’hipertensió arterial.
Els purés ofereixen moltes formes diferents de preparació i amb gustos diferents. Podem afegir-hi especies o altres condiments en el cas de que el gust de la verdura no ens agradi i d’aquesta manera fer-les més apetitoses.
Els purés són aptes per tothom, fins i tot per als nens i per a les persones grans i són fàcils de digerir.
Són ràpids i senzills de preparar i si fem una mica més de quantitat podem congelar aquesta part que ens ha sobrat i tenir-la a punt per consumir-la quan no tinguem temps de cuinar.
Podem dir que els purés són doncs una manera fàcil, barata, senzilla, saludable i molt versàtil de menjar verdures.







divendres, 31 d’octubre de 2014

Coca de recapte. La coca de recapte, un plat saludable

L’altre dia vaig assistir a Moià a una conferencia d’en Francesc Murgades sobre la cuina catalana del 1714 on ens va explicar que la coca de recapte o com diuen en altres llocs,  la coca enramada no és només una cuina d’aprofitament sinó també el que en altres temps es deia cuina de caritat i que ara diríem cuina solidaria, ja que es feia amb la massa de pa i se li afegia les verdures i els aliments que cadascú tenia a casa seva o a la seva horta i es feia arriba una mica d’aquesta coca als més pobres.
Vaig pensar que jo també podria aprofitar els darrers pebrots i les darreres albergínies del nostre hort urbà per fer una coca de recapte i aquí la tenim

Coca de recapte


Ingredients:
Massa de pa
3 albergínies petites
2 cebes
1 pot de bolets en conserva
½ pebrot vermell
5 salsitxes
1 raig d’oli d’oliva
sal

Preparació:
Prepareu la massa o bé podeu comprar-la ja feta.
Estofeu les albergínies tallades però sense pelar, a poc a poc en una paella amb una mica d’oli.
Reserveu-les.
Estofeu també les cebes tallades i quan estiguin cuites però sense agafar color, reserveu-les.
Estofeu també el pebrot tallat a trossos petits i reserveu.
Afegiu una mica de sal a les verdures.
Saltegeu també els bolets durant un parell de minuts.
Fregiu les salsitxes i reserveu.
A continuació disposeu tots els ingredients sobre la massa de la coca, començant per la ceba, l’albergínia, els bolets i finalment les tiretes de pebrot i afegiu un bon raig d’oli.
Introduïu la coca dins del forn calent i coeu a 240ºC durant 12 o 14 minuts segons el forn.
Un parell de minuts abans de que acabi la cocció, afegiu la salsitxa sobre la coca.
Mengeu la coca un cop estigui freda, però encara és més bona l’endemà.

La coca de recapte, un plat saludable
La coca de recapte és una recepta de la cuina catalana però que a cada poble o fins i tot a cada casa té la seva pròpia elaboració  i es prepara amb ingredients diferents , de fet com que és cuina d’aprofitament, en cada cas podem posar a la coca els ingredients que tenim a l’abast.
Podem dir, però, que malgrat les particularitats la coca de recapte és una massa de pa que s’estira i sobre la que col·locarem una base de verdures com poden ser la ceba, albergínia, tomàquet, pebrot etc...escalivats o bé estofats i salsitxa, botifarra, arengada o anxoves principalment, és a dir, productes que s’acostumaven a tenir a les cases dels pobles, productes de proximitat.
A aquesta coca se li afegeix també un bon raig d’oli i es posa al forn o fins i tot en altres èpoques quan no tothom tenia forn a casa, es portava a coure al forn del poble i després es passava a recollir.
Els ingredients, tant pel que fa a la massa com al guarniment, són ingredients que pertanyen a la dieta mediterrània, per la qual cosa, és un plat que a part de ser molt nostre és també molt saludable.

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Calamarsets i llagostins amb sofregit de tomàquet i ceba tendra natural. El pebre negre

Un plat amb un toc picant, o potser una mica més picant, això ja dependrà dels gustos, perquè malgrat la mala fama de les especies picants, consumides amb moderació no es pot dir que siguin perjudicials per a la nostra salut ni per a l’estomac.

Calamarsets i llagostins amb sofregit de tomàquet i ceba tendra natural



Ingredients: (per a quatre persones)
2 o 3 llagostins per persona
300 grams de calamarsets nets
2 tomàquets madurs
2 grills d’all
Una branca de julivert picat
Una ceba tendra
 2 cullerades de vinagre balsàmic
Oli d’oliva verge extra
Pebre negre
Pebre vermell picant
Sal

Preparació:
En una paella ben calenta amb una mica d’oli saltegeu els calamarsets.
Reserveu-los.
A la mateixa paella afegiu una mica d’oli i saltegeu els llagostins
Reserveu-los
A la mateixa paella afegiu una mica més d’oli ,si és necessari, i saltegeu els tomàquets tallats a daus i l’all picat durant 3 o 4 minuts
Poseu el tomàquet i l’all saltejats en un bol
Afegiu al bol la ceba tendra picada, una mica de sal, una mica de pebre negre, una mica de pebre vermell picant, dues culleradetes de vinagre balsàmic, un bon raig d’oli d’ oliva verge extra i una branca de julivert picat
Poseu en els plats els calamarsets i els llagostins i aboqueu per sobre el contingut de la barreja que hem preparat al bol, és a dir, el tomàquet i l’all sofregit amb la ceba picada, la sal, el pebre negre i vermell, el vinagre, l’oli i el julivert.

El pebre negre
Aquest plat de calamarsets i llagostins és un plat una mica picant degut a que dos dels ingredients són el pebre negre i el pebre vermell picant.
Com deia abans, les especies picants malgrat la seva mala fama, tenen beneficis importants, en primer lloc serveixen per substituir altres condiments menys saludables com per exemple la sal o les salses amb alt contingut en greixos i calories. Els plats amb verdures tan necessaris en una alimentació saludable, a certes persones els costa de consumir-los, però amb una mica d’espècies poden resultar més agradables i apetitoses.
 Si parlem en concret del pebre negre podem dir que és una de les especies més consumides i més populars a casa nostra.
Consumida amb moderació, no només no perjudica l’estomac, sinó que a més augmenta les secrecions de l’estomac i afavoreix la digestió i també ajudar a prevenir els gasos intestinals.
A nivell de la pell la piperina element present al pebre estimula la producció de pigments, la qual cosa és interessant per ajudar a combatre una malaltia com el vitiligo que provoca la despigmentació en algunes parts del cos.
El pebre negre ajuda també a alleujar els símptomes de la sinusitis i de les congestions nasals i com que té propietats antibacterianes és bona per ajudar a combatre les infeccions i les picades d’insectes.
El pebre té també propietats antioxidants que prevenen i reparen els danys causats pels radicals lliures.
Degut a les seves propietats, a la seva fàcil conservació i al seu sabor intens i picant que fa més gustosos els aliments és interessant tenir-la sempre a ma a la nostra cuina.


.

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Alvocats farcits. XVè concurs de cuina Bonpreu

M’agraden molt les amanides i aquesta tardor, que sembla un estiu, és una bona ocasió per menjar bones i refrescants amanides, en aquest cas presentada dins de la pell d’un alvocat.

Alvocat farcit




Ingredients per a 2 persones
1 alvocat
1 ceba tendra petita
Uns daus d’embotit de pit de gall dindi
1 tomàquet
Una llauna petita de blat de moro
Uns festucs pelats
El suc d’una llima
Sal
Oli d’oliva

Preparació:
Renteu el tomàquet i talleu-lo a daus
Renteu i talleu la ceba
Barregeu en un bol el tomàquet, la ceba, el blat de moro escorregut, el pit de gall dindi, una mica de sal i un bon raig d’oli
Traieu la polpa dels alvocats amb una cullera
Talleu la polpa de l’alvocat a daus
Tireu per sobre dels daus d’alvocat el suc de la llima per tal de que no s’enfosqueixi.
Afegiu l’alvocat, els festucs, una mica de sal i un bon raig d’oli al bol i barregeu-lo tot bé
Ompliu els alvocats buits amb la barreja d’alvocat, tomàquet, ceba, blat de moro, pit de gall dindi i festucs
Decoreu el plat amb unes fulles d’enciam
NOTA:
Encara quedarà més gustós si substituïm l’oli per maionesa, tot i que haurem de tenir en compte que en aquest cas el plat tindrà més calories.

XVè concurs de cuina Bonpreu
Un any més els Supermercats Bonpreu ens proposaven un nou concurs de cuina (i ja és la XVena edició) i com no podia ser d’una altra manera vaig presentar alguna recepta meva a aquest concurs.





















El passat mes de juliol em van comunicar que una de les meves receptes, concretament Cus cús de bròquil amb col i llenties havia estat una de les guanyadores. Per tal de fer el lliurament de premis i regals l’organització ens va convocar en un hotel d’Esplugues  i ens van comunicar que totes les receptes guanyadores apareixerien en el llibre que cada any els supermercats Bonpreu publiquen.
I aquí tenim el llibre. A la pàgina 99 podem llegir la meva recepta i això m’ha fet molta il·lusió. Però el més important és que en aquest llibre trobareu també un munt de receptes molt interessants tan d’entrants, com de primers i segons plats, com de postres.


diumenge, 28 de setembre de 2014

Hamburguesa vegetariana. La proteïna d’origen animal i la proteïna d’origen vegetal

Els nostres amics de Memòries d’una cuinera ens proposen fer aquest mes de setembre una recepta d’hamburguesa.
Sempre penso que per raons de l’educació que hem rebut ( al menys la meva generació) i per qüestions culturals, mengem més carn de la que seria convenient en una dieta saludable, i és per això que m’he animat a fer una hamburguesa vegetariana feta amb llegums, verdures i cereals i que ens proporcionarà una proteïna de molt bona qualitat.

Hamburguesa vegetariana



Ingredients:

200 grams de llenties cuites
200 grams d’arròs bullit
1 pastanaga
1 grill d’all
1 ceba
Sal
Especies
Oli d’oliva
Ketchup

Preparació:

Peleu i talleu ben petita la ceba, la pastanaga i l’all
Saltegeu en una paella amb una mica d’oli, una mica de sal i les especies la pastanaga, la ceba i l’all
Barregeu en un bol les llenties, l’arròs i les verdures saltejades
Amasseu fins que quedi una pasta consistent però amb compte de que no s’aixafin ni les llenties ni l’arròs
Amb les mans mullades per tal de que no s’enganxi la massa, formeu les hamburgueses
Fregiu les hamburgueses una mica en una paella amb una mica d’oli per tal de que agafin color.(no cal fregir gaire perquè tots els ingredients ja són cuits)
Decoreu el plat amb un rajolí de Ketchup o bé salsa de tomàquet

La proteïna d’origen animal i la proteïna d’origen vegetal

Menjar massa carn pot ser perjudicial per a la nostra salut, en primer lloc perquè consumim massa greixos saturats i massa sal.
No cal eliminar per complet la carn de la nostra alimentació, però seria molt saludable reduir el consum de carn a 3 o 4 vegades a la setmana, això implicaria una reducció important perquè molts de nosaltres consumim entre 7 i 10 racions a la setmana.
L’excés de consum de greixos saturats està associat a la major incidència de malalties com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars.

A part de la proteïna animal que podem obtenir del consum moderat de carn, dels ous o del peix, és convenient també consumir proteïna vegetal, ja que aquesta contribuirà a reduir la quantitat de greix de la nostra dieta. La principal font de proteïna vegetals són els llegums, però per tal de que aquesta proteïna vegetal tingui la mateixa qualitat que la d’origen animal, haurem de combinar en el mateix àpat els llegums amb cereals, com per exemple les llenties amb l’arròs.