divendres, 28 de novembre de 2014

Espardenyes amb escalivada al forn i anxoves

Un mes més el blog Memòries d’una cuinera ens inviten a cuinar un plat determinat, aquest mes es tracta de cuinar una escalivada o fer un plat a partir de l’escalivada i jo he fet les dues coses, primer he fet una escalivada al forn que després he utilitzat per elaborar unes espardenyes.
Per cert, els nostres amics de Memòries d’una cuinera sempre ens introdueixen el repte amb un bonic relat, però concretament el d’aquest mes, que porta per nom "Al mal temps, bona cara“ és preciós. No us el perdeu.

Espardenyes amb escalivada al forn i anxoves


Ingredients:
1 pebrot vermell
2 albergínies
1 ceba gran
Un rajolí d’oli d’oliva
Preparació:

Renteu els pebrots, la ceba i les albergínies i eixugueu-los.

Punxeu les albergínies, la ceba i el pebrot.
Poseu unes gotetes d’oli d’oliva per sobre de les verdures i fregueu les verdures amb aquest oli.

Cobriu la safata gran del forn amb un tros de paper d’alumini, i  poseu les verdures a sobre.

Poseu la safata al forn dalt i baix a 220ºC uns 60 minuts.
De tant en tant, gireu les verdures per tal de que es coguin igual per totes bandes.

Quan les verdures estiguin cuites, traieu-les del forn i deixeu-les refredar.

Quan les verdures estiguin fredes, peleu-les.

Talleu-les a la mida que desitgeu.

Amb les verdures escalivada podem preparar unes espardenyes

Ingredients per a les espardenyes:
2 llesques de pa de pagès per persona
All
1 llauna d’anxoves en oli d’oliva

Preparació
Torreu les llesques de pa
Refregueu les llesques de pa de pagès amb un grill d’all ( com si estiguéssiu fent pa amb tomàquet, però sense tomàquet, només amb all)
Disposeu sobre les llesques l’escalivada i unes anxoves i també podeu afegir, si us agrada, una mica de tonyina, unes olives o unes cebetes en vinagre.
És molt important que l’escalivada no estigui freda de la nevera, és preferible que estigui a temperatura ambient o tèbia.

L’escalivada




L’escalivada més que una recepta és un mètode de cuinar. Aquesta tècnica consisteix en rostir verdures directament al caliu i és el que coneixem com a escalivada. Un dels plats més típics de la cuina catalana.
Tot i que les verdures que normalment s’utilitzen quan escalivem són la ceba, el pebrot i l’albergínia, hi ha moltes altres que també podem escalivar, com per exemple les patates, carbassons, castanyes, patates, moniatos, carbasses o calçots.
Com que no sempre és possible fer les verdures al caliu del foc o a les brases, a vegades també s’utilitza el forn, està clar que no és el mateix i segurament no se li pot dir escalivada si ho fem així, però és una alternativa sovint necessària. 
Un cop pelades i tallades les verdures podem menjar-les només acompanyades d’un bon raig d’oli d’oliva i/o una mica d’all picat, poden utilitzar-se com a acompanyament de plats de carn o peix, o bé poden ser la base d’un munt de plats com les espardenyes que avui he fet o les crêpes d’escalivada que ja vaig publicar al blog, només anomenaré aquestes dues perquè les possibilitats són gairebé infinites.
Tant si preparem l’escalivada a les brases, com al forn, a part d’obtenir unes verdures molt saboroses tindrem també un plat molt saludable.

 L’escalivada, a part de ser un plat molt gustós és molt nutritiu, saludable i lleuger. I una bona opció per aquelles persones que no són gaire amants de la verdura.

dijous, 20 de novembre de 2014

Timbal de samfaina i ou. La conservació dels ous

A la cuina, i a la vida en general, m’agraden molt els reptes i la Mercè del blog Destapant cassoles ens proposa un repte: visitar cada mes un blog, triar una recepta, cuinar-la i presentar-la en el nostre blog. Aquest mes de novembre el blog que ens proposa és Fam de cuina, un blog que jo no coneixia i que he trobat molt interessant.
He llegit moltes receptes d’aquest blog i finalment m’he decidit per fer la recepta: Timbal de samfaina i ou, perquè la samfaina és un plat que ens agrada molt a casa.
Timbal de samfaina i ou

Ingredients ( per a dues persones)
2 ous
1 ceba
2 tomàquets
1 pebrot vermell
1 albergínia
1 carbassó
Oli d’oliva
Pebre vermell picant
Sal
Sucre 
Un grill d’all
Preparació:
Peleu i renteu la ceba i l’all
Renteu el pebrot, els tomàquets, el carbassó i l’albergínia.
Talleu totes les verdures a daus. (l’albergínia i el carbassó es pot pelar però a mi m’agrada més deixar la pell)
Poseu un bon raig d’oli d’oliva en una cassola plana i sofregiu el pebrot.
Un parell de minuts després afegiu la ceba i l’all.
Deixeu coure uns 10 minuts mentre remeneu amb cura per tal de que les verdures no es trenquin.
Afegiu el carbassó i la ceba i seguiu remenant amb molta cura.
Finalment, afegiu el tomàquet perquè és la verdura que triga menys en coure’s.
Deixeu coure tot a poc a poc amb la cassola tapada durant uns 20 minuts i vigileu que no es quedi sense líquid i si en falta es pot afegir una mica d’aigua.
Afegiu sal i una mica de sucre per compensar l’acidesa del tomàquet.
Afegiu també una miqueta de pebre vermell.
Quan ja estigui cuita, proveu-la i rectifiqueu de sal si s’escau
Deixeu-la reposar unes hores i fins i tot si la mengem l’endemà encara estarà més bona i pot ser un bon acompanyament per el bacallà, el llom, les salsitxes o els ous, per exemple.
Fregiu un ou o també el podeu fer a la planxa (jo l’he fet a la planxa)
Per emplatar feu-lo amb l’ajut d’una anella d’emplatar.
Poseu sobre el timbal l’ou fet a la planxa i tireu per sobre una mica de sal en escates amb api. 
La conservació dels ous
Segur que alguna vegada ens hem preguntat perquè els ous al supermercat o al mercat estan fora de les neveres i en canvi quan els comprem i arribem a casa de seguida els posem a la nevera. És millor doncs, conservar-los a temperatura ambient o dins el frigorífic?
Sens dubte és millor guardar-los a la nevera, ja que el pitjor per a la conservació dels ous és el canvi de temperatura, sobretot el canvi de fred a calor perquè es condensa aigua a la superfície i en el cas de l’ou seria molt perillós i faria molt fàcil la contaminació, ja que l’aigua condensada a l’exterior podria passar a l’interior de l’ou i la humitat facilita la multiplicació de gèrmens. És justament per evitar aquesta variació tèrmica del fred al calor que els ous estan fora de la nevera als supermercats, però en canvi a casa val més guardar-los dins del frigorific ja que a la cuina la variació de temperatura pot ser molt gran en funció de que els focs o el forn estiguin encesos o no. Cal destacar, però, que el lloc destinat per guardar els ous és la porta de la nevera i és justament en aquest lloc on la temperatura és menys estable i per tant, s’haurien de guardar dins de la nevera però no a la porta i no treure’ls  fins que no estiguem a punt de cuinar-los o consumir-los.
A vegades ens preguntem també si hem de rentar els ous quan els guardem sobretot si estan bruts i hem de dir que és millor rentar-los només quan s’hagin de consumir, ja que al rentar-los es suprimeix una petita capa de protecció externa que té l’ou amb la qual cosa els microorganismes podrien entrar a l’interior de l’ou, ja que la closca és porosa. Convé rentar-los doncs, abans d’utilitzar-los i assecar-los completament abans de trencar la closca.
Si l’ou es conserva correctament i dins del frigorífic pot conservar-se fins i tot més dels 28 dies recomanats.




                               

diumenge, 9 de novembre de 2014

Duo de purés de patata i moniato. Els purés de verdures

Per fi ha arribat el tan esperat 9N i després d’anar a participar o a votar, segons com vulguem dir, avui, que fa ja una mica de fresqueta i fins i tot ha caigut un fi plugim a Barcelona, què us sembla un  bon plat de puré calent?
Duo de purés de patata i moniato



Ingredients: (per a dues persones)
2 patates
2 moniatos
Un grapat de nous pelades
Sal
Dues cullerades d’oli d’oliva verge extra
Dos gots de llet
Pebre negre

Preparació:
Renteu les patates i els moniatos i sense pelar poseu-los a coure al microones en un recipient amb un dit d’aigua. (També es pot fer pelant les patates i els moniatos, tallant-los a daus i bullint-los durant 20 minuts)
Deixeu-los coure a màxima potencia durant 7 minuts, els doneu la volta i els deixeu coure aproximadament 5 minuts més.
Punxeu les patates i els moniatos per saber si estan cuits o s’han de coure una mica més.
Quan estiguin freds, peleu-los i poseu-los per separat en dos bols.
En un pot, poseu a escalfar dos gots de llet i dues cullerades d’oli.
Aboqueu la meitat de la llet i de l’oli calent en el bol on tenim les patates cuites i  l’altra meitat de la llet i de l’oli en el bol on tenim els moniatos cuits.
Afegiu una mica de sal i una mica de pebre en cada bol.
Amb una forquilla aixafeu tot fins aconseguir la textura desitjada. També ho podeu fer amb una batedora elèctrica (Minipimer). (Jo ho he fet amb Minipimer perquè volia aconseguir una textura més fina)
Amb l’ajut d’una anella d’emplatar, munteu el plat, primer una capa de puré de moniato i després una capa de puré de patata.
Poseu per sobre les nous picades i afegiu un rajolí d’oli.

Els purés de verdures
Sembla que aquest estiu inacabable que hem viscut aquest any ha arribat a la seva fi i les temperatures són ja més pròpies de l’època de l’any en la que ens trobem. Ara, el nostre organisme i la nostra alimentació haurà d’adaptar-se a la tardor i més endavant a l’hivern.
Els plats propis de la tardor i de l’hivern són més elaborats i amb un contingut calòric una mica més alt, a més, com que normalment disminuïm l’exercici físic a causa del fred i de les inclemències meteorològiques, sovint guanyem pes, cosa que no ens agrada ni des del punt de vista estètic ni des del punt de vista de la salut.
Els purés de verdura són un plat ideal per aquesta època de l’any, ja que d’una banda, ens faciliten mantenir una dieta saludable i poc calòrica i d’altra banda, són molt adequats per quan fa fred i volem menjar calent.
Els purés de verdures ens proporcionen poques calories i en canvi tenen un alt contingut d’aigua i fibra a part d’una gran quantitat de nutrients, en especial, vitamines, la qual cosa és especialment interessant en aquesta època de l’any quan el sistema immunològic necessita reforçar-se per tal de funcionar correctament.
D’altra banda, el puré de verdures pot ser un plat complet ja que normalment s’utilitza patata, que és una font important d’hidrats de carboni d’absorció lenta, verdures que aporten vitamines, i llet, nata, formatge o fruits secs que ens aporten proteïnes.
A més, podem adaptar el puré a les nostres necessitats individuals i als nostres gustos de manera fàcil i senzilla, ja que les possibilitats són infinites. Podem utilitzar les verdures que més ens agradin o podem preparar-los sense sal, per exemple, si tenim problemes d’hipertensió arterial.
Els purés ofereixen moltes formes diferents de preparació i amb gustos diferents. Podem afegir-hi especies o altres condiments en el cas de que el gust de la verdura no ens agradi i d’aquesta manera fer-les més apetitoses.
Els purés són aptes per tothom, fins i tot per als nens i per a les persones grans i són fàcils de digerir.
Són ràpids i senzills de preparar i si fem una mica més de quantitat podem congelar aquesta part que ens ha sobrat i tenir-la a punt per consumir-la quan no tinguem temps de cuinar.
Podem dir que els purés són doncs una manera fàcil, barata, senzilla, saludable i molt versàtil de menjar verdures.