dijous, 30 d’abril de 2015

Crema d’enciam. Cremes i purés de verdures

Tenir un hort urbà té molts avantatges, però també té un inconvenient i és que a vegades tenim una gran quantitat del mateix producte llest per consumir.
La setmana passada al nostre hort hi havia una “sobre producció” d’enciams i tot i que les amanides a casa ens agraden molt, no donàvem a l’abast amb tanta enciam. Va ser en aquell moment que vaig pensar de fer una crema d’enciam. No l’havia feta abans, però la veritat és que amb una mica de ceba va quedar una crema molt refrescant , lleugera i fina. I a més és fàcil i ràpida de fer.
Crema d’enciam



Ingredients:
Un enciam
2 cebes tendres
Brou de pollastre
Sal
Pebre negre
Olives, pernil i unes fulles de menta per decorar

Preparació:
Talleu l’enciam en quatre trossos.
Bulliu l’enciam en una cassola amb aigua i sal durant 2 o 3 minuts.
Refredeu-la amb aigua i gel per tal de que no perdi el color.
Deixeu-la escórrer.
Netegeu i talleu les dues cebes
Saltegeu-les en una paella amb una mica d’oli
En un got de batedora poseu l’enciam bullida, les cebes saltejades i el brou (la quantitat de brou dependrà de com d’espessa vulgueu que sigui la vostra crema)
Afegiu una mica de pebre negre i una mica de sal ( si s’escau)
Tritureu amb la batedora elèctrica
Si voleu que la crema tingui una textura molt fina, coleu la crema, però si no voleu una textura tan fina podeu servir directament en els plats, bols o gots segons la presentació que trieu.
Decoreu amb mini taquets de pernil, amb olives picades o amb fulles de menta.
És una crema que podeu menjar calenta o freda segons l’estació de l’any o els vostres gustos.

Cremes i purés de verdures
Les cremes i els purés de verdures són una bona manera de menjar verdura per aquelles persones a les quals no els entusiasme aquesta menja. Són plats molt saludables, fàcils de fer, de preparar i de menjar. A més es poden congelar i són una bona opció per quan no tenim gaire temps per cuinar.
Un dels seus avantatges és que no s´han de mastegar. Mastegar correctament és molt important perquè afavoreix l’assimilació dels nutrients, redueix el temps de permanència dels aliments a l’ estomac, facilita la digestió i minimitza el risc d’inflor estomacal. Però a moltes persones els costa mastegar correctament. Les cremes i purés tenen una textura ideal que fins i tot mastegant correctament no podem millorar.
Les cremes ens aporten aigua i són molt variades i versàtils. Es poden fer cremes i purés de moltes verdures diferents i combinades i no limitar-nos a la típica crema de carbassó.
La típica crema de verdures està bé com a primer plat, però si introduïm alguns canvis pot ser un menjar complet. La primera opció és afegir proteïnes, ja que les cremes de verdures són riques en vitamines i minerals però pobres en proteïnes i a part del valor nutricional les proteïnes són importants perquè  aporten sensació de sacietat. Això és fàcil afegint ingredients com carn, ou, peix, llet, formatge o bé  seitan, tofu o fruits secs si preferim les proteïnes vegetals.
Amb les cremes podem controlar també fàcilment les calories i són per tant, molt adequades en les dietes de control de pes. Es pot afegir a la crema llet, nata, crema líquida, formatge...però si volem fer una crema lleugera podem substituir aquest ingredients per un iogurt descremat, per brou de pollastre o bé per l’aigua de coure les verdures, que faran que aquesta crema sigui més lleugera i amb menys calories.
És a dir que podem adaptar la crema a les nostres necessitats nutricionals, gustos i podem servir-les fredes o calentes segons l’època de l’any. A l’estiu una crema freda ens hidratarà i ens refrescarà i a l’hivern una crema ben calenta ens entonarà el cos i ens escalfarà a més de preparar l’estomac per a la resta de l’àpat.


diumenge, 19 d’abril de 2015

Guisat de patates i albergínies. L’albergínia.

Visc a la cuina és el blog triat aquest mes per la Mercè de Destapant cassoles perquè elaboréssim un dels seus plats. Visc a la cuina és un blog que ja coneixia i que consulto tot sovint perquè té un munt de receptes molt ben ordenades, ben explicades i que sempre em resulten molt útils. Després de repassar una mica el blog, vaig decidir fer el Guisat de patates i albergínies. Vaig seguir les seves explicacions i les dues úniques variacions van ser que d’una banda, vaig substituir el bitxo per una miqueta de pebre vermell picant que m’agrada molt i en especial, amb les patates, i d’altra banda vaig afegir un rajolinet de vi ranci.

Guisat de patates i albergínies



Ingredients:
6 patates
3 albergínies
2 cebes
3 tomàquets madurs
Un rajolí de vi ranci
Farigola, pebre vermell picant, sal i pebre

Preparació:
Talleu les cebes a làmines.
Sofregiu-les en una cassola.
Talleu les albergínies a daus.
Peleu les patates i talleu-les a daus.
Afegiu les patates i les albergínies a la cassola.
Remeneu una mica i al cap d’uns minuts afegiu els tomàquets tallats a daus.
Poseu una mica de sal i de pebre a les verdures i remeneu una mica.
Afegiu una mica de vi ranci i mig got petit d’aigua i una punteta de pebre vermell picant.
Deixeu coure amb la cassola tapada a foc baix durant 20 o 30 minuts.
Vigileu que el guisat no es quedi sense aigua i que no s’enganxi i si és així afegiu una mica més d’aigua.
Quan estigui ben cuit apagueu el foc i empolseu amb una mica de farigola.

L’albergínia
És una de les hortalisses més populars de la nostra cuina. El seu principal avantatge és el baix contingut de greixos, la qual cosa, la fa molt adequada en les dietes d’aprimament o simplement quan volem controlar el nostre pes.
És també molt interessant  el seu contingut  de vitamines, en especial vitamines E,A,C,B1 i B2. Quant a minerals, conté ferro, magnesi, calci, fòsfor i potassi, i també conté àcid fòlic, fibra i carbohidrats.
Finalment, pel que fa a les característiques nutricionals cal destacar l’alt contingut en substancies antioxidants, la qual cosa ajuda a reduir  els nivells de colesterol i és útil per a la prevenció de les malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer.
L’albergínia cuita es digereix amb facilitat, afavoreix el funcionament correcte del fetge i té propietats diürètiques, laxants i relaxants. Les albergínies sempre s’han de menjar cuites. Si volem fer la prova i tastem l’albergínia crua veurem que té un sabor amarg molt desagradable, això és degut a que l’albergínia conté petites quantitats d’un alcaloide anomenat solanina que pot produir migranyes o trastorns intestinals. La solanina desapareix amb la cocció.
A l’hora de comprar les albergínies hem de tenir en compte que les més petites i amb una pell llisa i brillant seran les mes tendres i gustoses, ja que les més grans tot i que són molt maques, és probable que siguin fibroses i amargues.
Les albergínies són molt sensibles a la temperatura, per tant, és convenient guardar-les sempre a la nevera.



dijous, 9 d’abril de 2015

Arròs ràpid amb sèpia de llauna. Cuina ràpida i saludable

L’altre dia el meu fill em va demanar com podia cuinar un arròs a la cassola que fos bo, barat i ràpid de fer. Primer vaig pensar que em posava un problema impossible de resoldre, però després vaig pensar que podia fer un arròs amb sèpia de llauna i que, si a més, li afegia unes gambes i / o escamarlans congelats, que surten molt bé de preu ( si a més la mare te’ls compra encara surten millor de preu), potser podria quedar un arroset força bo. Li vaig demanar que si el feia i sortia bé que em fes una foto per posar al blog i aquí tenim el resultat. Jo no el vaig provar però m’ha dit que no estava bo, que estava boníssim.

Arròs ràpid amb sèpia de llauna


Ingredients:
1 tassa d’arròs per persona
Una llauna de sèpia en tinta
Brou de peix ( Jo sempre trio i aconsello els brous Aneto)
Unes quantes gambes congelades
Uns quants escamarlans congelats
All
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació:
Fregiu les gambes i els escamarlans en una cassola amb una mica d’oli.
Reserveu.
Talleu l’all en trossets petits.
Poseu l’all tallat en una cassola i daureu-lo una mica només fins que comenci a agafar color.
Afegiu la sèpia de llauna.
Afegiu l’arròs.
Afegiu el brou de peix ( el doble de quantitat de brou que d’arròs).
Deixeu coure durant 15 minuts.
Comproveu si està bé de sal o si se n’ha d’afegir una mica.
Aneu amb compte de que l’arròs no s’enganxi i si veieu que hi ha perill de que s’enganxi, afegiu una mica més de brou.
Afegiu les gambes i els escamarlans que ja teniu cuits.
Deixeu coure uns minuts més tot junt.
Apagueu el foc i deixeu reposar uns minuts.

Nota:
- Si es vol, quan ja està cuit es pot afegir una culleradeta d’allioli.
- Tot i que no porta sofregit perquè es un arròs per gent amb presses o per principiants, el resultat és molt acceptable perquè ja té el suquet de la llauna de sèpia, que també podria ser de calamars si us agraden més.

Cuina ràpida i saludable
Som molts els que, degut a la feina i a les obligacions de cada dia, tenim menys temps del que voldríem o del que seria aconsellable per tal de cuinar. Però la cuina ràpida pot ser també cuina saludable. Tot i que sempre procurarem optar pels aliments frescos i poc manipulats, actualment en el mercat hi ha tot una sèrie de productes preparats que ens permetran preparar plats sans, ràpids i molt gustosos. Només a títol d’exemple parlarem de quatre tipus de productes que són molt útils quan volem aconseguir una cuina ràpida, fàcil però a la vegada saludable:
Les amanides preparades.
 Es venen en bossa, rentades, tallades i ja  preparades pel seu consum. Només cal obrir la bossa i amanir ( més fàcil impossible).
Llegums i verdures en conserva al natural.
Tot i que és preferible consumir verdures fresques, les verdures en conserva i els llegums són un bon recurs per preparar  plats saludables en pocs minuts . És convenient, però, quan obrim la llauna o el pot rentar bé els aliments.
Peixos en conserva i fumats
La tonyina, el verat, els calamars, la sèpia i les sardines són els peixos més populars en conserva. Hi ha moltes preparacions d’aquests peixos (escabetx, amb oli, al natural, amb tomàquet...) per la qual cosa podem triar el que més ens convingui segons la preparació que vulguem fer. Els peixos fumats són també un bon recurs.
Aliments congelats
Permeten gaudir de molts aliments en qualsevol època de l’any. Són fàcils de preparar perquè la majoria ja estan preparats per ser cuinats, sovint fins i tot ja estan nets, tallats.